Escarabat de la família Melolonthidae, gran i amb l'abdomen gruixut. La seva longitud oscil·la entre els 25 i els 36 mm. Les parts superiors són de color marró fosc amb unes taques blanques característiques, sobretot en els èlitres, d'aquí li ve el nom d'Escarabat blanc. Per la part inferior té una pilositat rossa entre les potes i a l'abdomen té els segments marcats i una coloració clara.

Mentre la femella presenta unes antenes curtes amb 5 làmines que poden separar, els mascles les tenen molt més llargues i amb 7 làmines sempre apilades que es creu que les utilitzen, com altres espècies, per localitzar les femelles, ja que és en aquest òrgan on hi tenen el sentit de l'olfacte.

La fase larval dura alguns anys i és subterrània. Viu entre les arrels i tubercles de diverses herbes. Quan ja s'ha convertit en adult excava un forat per sortir a la superfície i volar cap a les capçades dels pins on s'alimentarà de les seves fulles.

No s'observen amb gaire freqüència perquè tenen una activitat crepuscular i nocturna i sempre dalt dels pins. D'aquí que en català també se l'anomeni Escarabat de nit. Només la femella baixarà altre cop a terra a l'hora de fer la posta.

Es pot veure de finals de maig a juliol, sempre prop de pinedes, tot i que és força rar. Si se sent en perill, com per exemple si l'agafem, emet uns sorolls clarament audibles que sonen com un esbufec ràpid: ppfffft. Té un vol rectilini, sorollós i potent (s'eleva molt ràpidament) moment en què els grans èlitres aixecats són molt evidents.

Es distribueix per l'Europa mediterrània, l'àrea on és més abundant, (incloses les Balears però absent d'Albània i Grècia) i a l'Europa central (llevat d'Alemanya i Àustria). També es troba a Rússia i a l'Àfrica del nord, entre el Sàhara i la Mediterrània. Està protegit en molts països del vell continent.

En aquest espai s'ha observat molt poques vegades.