Escarabat de la família Buprestidae. De les 13 espècies del gènere Ptosima que hi ha a tot el món, aquest és l'únic representant europeu. Al llarg de la història s'han utilitzat molts noms científics per designar-lo i un dels que més s'havia utilitzat darrerament és Ptosima flavoguttata.

Ptosima ve del grec i fa referència a caure, pel costum d'aquest escarabat (i de molts altres insectes) de deixar-se caure quan ens hi acostem. Mentre que flavoguttata significa tacat (del llatí guttata) de groc (flavus també en llatí). Undecimmaculata evoca les 11 taques que presenten els exemplars d'una de les moltes variants amb què el podem trobar. Així, no és estrany trobar-lo també amb 4, 6, 8 o 9 taques, més les formes que poden derivar del fet que es puguin ajuntar.

La seva longitud oscil·la entre els 7 i els 13 mil·límetres, la femella sempre és més gran. Té el cos allargat i cilíndric, aplanat per la part superior. És de color negre brillant amb reflexos de color blau i amb les taques grogues o taronges repartides pels èlitres (4 a cada un), pronot (una a cada costat) i cap (una). És una espècie circummediterrània en un sentit força ampli. Es pot trobar des dels països del nord d'Àfrica fins el centre d'Europa.

És un escarabat poc volador i normalment només utilitza les ales per anar d'una branca a una altra. Ponen els ous a les esquerdes de l'escorça. Les larves viuen sobre les seves plantes hoste que són de la família de les Rosàcies, habitualment arbres fruiters conreats o silvestres com cirerer, prunera, aranyoner, arç blanc... Són de color blanquinós i s'alimenten de la fusta de les branques en aquells fruiters que ja estan debilitats. Sovint la seva presència va precedida de la d'un altre buprèstid, Capnodis tenebrionis. La forma adulta apareix a la primavera després de practicar un forat a l'escorça pel qual ha sortit a l'exterior. Està més activa a les hores càlides del dia. Poden arribar a representar una plaga.