Pugó de la família Aphrophoridae que mesura entre 5,2 i 6,8 mm de longitud, tenint en compte que les femelles són més grans que els mascles. És una espècie polífaga ja que tant l'adult com la nimfa poden alimentar-se de moltíssimes plantes diferents que poden ser arbres, arbustos i plantes herbàcies. Normalment s'alimenten a les parts més tendres . També són molt tolerants en quant a l'hàbitat: camps, aiguamolls, vores de camins, jardins, parcs, prats, ... sempre que siguin lleugerament humits. S'exten per les zones temperades d'Europa i Àsia. Ha estat introduït a l'Amèrica del Nord.

Podem dir que són molt golafres ja que quan una nimfa pica una planta per nodrir-se'n, pot absorbir en 24 hores una quantitat de saba equivalent a 280 vegades el seu pes!. Com els altres pugons en aquest procés pot transmetre algunes malalties a la planta.

Fan una generació l'any. En el procés de desenvolupament les nimfes passen per 5 fases protegides dins una escuma que elles mateixes produeixen i a la que fa referència el nom científic. A aquestes formacions escumoses que protegeixen la nimfa de la dessecació i dels depredadors se les anomena popularment escopinades de cucut o babetes i són molt fàcils de veure durant la primavera. Aquest sistema de protecció també l'utilitzen altres pugons com ara el Cercopis intermedia.

Podem trobar aquesta espècie amb multitud de dissenys diferents pel que fa a la coloració de les ales i de la resta del cos. Pot ser des de totalment clar a totalment fosc, passant pel ros i multitud de variacions amb taques fosques de diversa distribució i mida.

És molt abundant al nostre territori, tot i que la població s'ha reduït d'ençà de la introducció de l'agricultura intensiva.