Popularment també se l'anomena mirallet. És un peix de la família Centrachidae que té el cos comprimit lateralment. Pot arribar a superar els 30 cm de longitud, però els que tenim a l'Onyar no superen els 15 cm.

Tant l'aleta dorsal com l'anal, tenen a la meitat anterior radis espinosos i a la meitat posterior radis tous i ramificats, fruit de la fusió evolutiva de dues aletes independents. Les aletes pectorals són llargues i punxegudes.

Els colors bruns i rogencs de la part superior canvien per vius colors blaus i taronges als laterals que es van combinant en forma de taques ondulades, per convertir-se en un més homogeni color taronja o groc a la part ventral. Els mascles tenen els colors més vius que les femelles. Fixant-nos en la tapa branquial (o opercle) de color negre, també podem distingir els sexes, ja que en el mascle està acompanyada d'una taca vermella i en les femelles d'una taca taronja. No hi ha dubte que és una espècie llampant i atractiva a ulls humans.

Això, però, no ens ha de fer perdre de vista que es tracta d'una espècie al·lòctona, portada de l'est de nord-amèrica. Es té constància que a les nostres comarques hi va arribar els anys 1910-1913, quan va ser introduïda a l'estany de Banyoles.

És abundant a l'Onyar on ha trobat l'hàbitat adequat: aigües estancades o de poc corrent i amb vegetació aquàtica. Aquí hi troba cucs, cargols, larves d'insectes, ous i alevins d'altres peixos, dels que s'alimenta. Per tant és un depredador i competidor per a les espècies autòctones.

La reproducció té lloc de maig a juliol. El mascle es torna molt territorial (la resta de l'any són gregaris) i comença a defensar i netejar una petita àrea circular que farà servir de niu. Llavors juntament amb la femella comencen a donar-hi voltes tot alliberant ous i esperma, facilitant així la fecundació externa. El mascle romandrà allà fins que els nounats tinguin uns 10 dies.