Rosegador semblant a un ratolí però amb la cua més curta i el cos més allargat, adaptat a passar per les galeries subterrànies que ell mateix excava. Tota la seva activitat (menjar, dormir, aparellar-se, ...) la du a terme sota terra. Menja arrels, bulbs, tubercles i pot ser un gran maldecap pels pagesos. Viu allà on el terreny és prou tou per excavar-hi els seus túnels: camps, horts, vores de riu i talussos de diferents obres públiques. A la nostra àrea d'observació el trobem ran de l'Onyar fins la zona enjardinada del C/ Emili Grahit i als talussos que hi ha a banda i banda del carril bici al seu pas pel congost de Montilivi.

Degut als seus costums normalment no el veurem, però sí que podrem constatar la seva presència amb els pilons que forma amb la terra que va traient. I com que viu en colònies en veurem força de junts. Si alguna vegada observem l'entrada d'una galeria oberta és que el talpó ha sortit a l'exterior per iniciar-ne una altra.

Un mètode natural que fan servir els pagesos per protegir els conreus dels seus atacs, és posar-hi una planta d'estramoni (Datura stramonium) o planta talpera com l'anomenen ells, en ser tòxica, després de mossegar-la se'n van d'aquell lloc.

El depredador més temible que té el talpó comú és la mostela (Mustela nivalis) ja que entra a les seves galeries per capturar-lo i menjar-se'l.