Li agraden els herbassars, on hi troba aliment, prop de bardisses o arbustos (com el garric) on protegir-se en cas de perill.

El terreny ha de ser prou tou per excavar-hi el cau o llodriguera. Per això el trobem en sòls sorrencs (com la llera dels rius) o argilosos. Aquests caus són habitats per uns quants exemplars que formen una colònia.

S'alimenta de les diferents parts dels vegetals, sobretot de l'estrat herbaci (compostes i gramínies).

Pot resistir la pressió dels seus depredadors (inclosos els humans a través de la caça) i de les successives epidèmies, amb una capacitat de reproducció molt alta. Als 5 mesos les femelles ja poden reproduir-se i poden tenir 3 llorigons 6 o 7 vegades l'any!

Bona part de l'àrea observada en aquest web té prohibida la caça per la proximitat amb les zones habitades (i el municipi de Girona està declarat lliure de caça), això representa un refugi segur per al conill. Així tant en trobem al Puig de Montilivi on hi és abundant, com al meandre de la Creueta, com al mateix llit de l'Onyar. Fins i tot hi ha colònies que resisteixen en parcel·les envoltades de construccions.

Sovint més que veure'ls directament deduirem la seva presència per l'abundància de passadores (llocs de pas entre la vegetació), latrines (punts on hi ha una concentració d'excrements) i esgarrapalls fets al terra.

Les primers i darreres hores del dia són les millors per veure'ls. La proximitat amb les zones habitades fa que a vegades es vegin conills domèstics que s'han escapat.

A més de fixar-nos en la mida més petita del conill, podem distingir-lo de la llebre per la longitud de l'orella. En el cas del conill no sobrepassa el musell, mentre que en la llebre sí.