PORC SENGLAR - Sus scrofa
Inici


Enfrontant-se al perill. Meandre de la Creueta, 12-9-2008.

 

Només el veiem quan surt del mig de la vegetació. Meandre de la Creueta.

 

Petjades en una bassa de fang on s'ha revolcat. Prop del pont del carril bici, 4-2-2004.

 

Els rascadors són utilitzats repetidament. Puig de Montilivi, 4-9-2006.

 

En els rascadors és fàcil trobar-hi algun pèl seu. Puig de Montilivi, 4-9-2006.

 

Excrements. Meandre de l'Onyar a la Creueta, 19-4-2005.


Aquest és el mamífer més gran que podem trobar en aquest espai. Procedeix de les Gavarres o bé arriba resseguint el bosc de ribera. El progressiu abandonament de moltes zones de conreu que s'han convertit en bosc, ha afavorit a aquesta espècie que no ha parat d'incrementar la seva població.

Aquest fenomen també s'ha vist reforçat per la gestió que n'han fet alguns caçadors repoblant amb exemplars creuats amb porcs domèstics que tenen molta més descendència.

El creixement descontrolat ha portat diversos problemes, com: la destrucció de collites i accidents de trànsit. I és en aquest punt que s'ha demanat la intervenció dels caçadors fent batudes, fins i tot dins el terme de Girona on la caça està prohibida.

El 18-11-2007 entre el meandre de la Creueta, el Puig de Montilivi i El turó d'en Rovira, una colla d'11 caçadors van trobar 9 porcs senglars en 4 hores, dels quals en van matar 7.

Això ha estat necessari donada la manca de depredadors naturals com el llop (Canis lupus) que nosaltres també vam fer desaparèixer en el seu moment.

Així doncs és un animal que ens podem trobar en hores crepusculars i nocturnes, en qualsevol punt d'aquest espai (menys probable, però no impossible, en les zones més urbanitzades) i a qualsevol època de l'any. Durant el dia roman amagat entre la vegetació espessa. En dies que l'Onyar anava una mica ple, se l'ha vist creuar el riu nedant, demostrant que no hi ha fronteres vàlides per a ell.

Entre finals d'estiu i principis de tardor, amb la nova generació plenament activa i quan els efectes de la caça encara no es noten massa, és quan se'n veu un major nombre. El més freqüent, però, és trobar els seus rastres en forma d'excrements, furgades al terra, petjades o rascadors (llocs on frega el cos després de fer-se un bany de fang per desparasitar-se). I el més sorprenent és que aquests senyals els podem veure fins i tot a tocar dels habitatges, dels carrers i del carril bici, confiats com s'han tornat!

Quan tenen 1 any poden començar l'activitat sexual i tenir fins a 2 ventrades de 4 o 5 garrins. Difícilment arriben als 10 anys, normalment viuen menys.

La seva alimentació majoritàriament és d'origen vegetal. En aquest espai s'ha observat la ingesta de tubercles i bulbs de: sarriassa, lliri de neu i d'algunes orquídies com l'anomenada Mosques grosses.

Per aconseguir l'aliment burgen amb el morro tot aixecant la terra i deixant el rastre més característic que anomenem furgada o barrinada. L'acció conjunta d'alguns exemplars al llarg d'una nit pot deixar grans àrees amb el mateix aspecte que si haguessin estat llaurades.

És especialment perillós quan està ferit i quan se sent en perill. La truja (femella) amb garrins (fills) també lluitarà per defensar-los si es dóna el cas.

Inici