CARGOL BOVER - Helix aspersa
Inici


Aprofitant la humitat nocturna. Puig de Montilivi, 19-7-2009.

 

Còpula després d'un ruixat. Puig de Montilivi, 1-7-2009.


També conegut pel sinònim científic Cryptomphalus aspersa. Segurament que aquest és el cargol més conegut pel fet de ser gros, de trobar-lo arreu i d'haver esdevingut des de fa temps una menja tradicional.

La closca (o conquilla) és globulosa i sense umbilic (el forat del mig de l'espiral). El llavi situat al final de la closca, és de color clar, mentre la resta de conquilla és molt variable, de grisa a groga amb o sense bandes fosques. Té 4 o 5 voltes que creixen molt ràpidament. El seu diàmetre pot arribar als 45 mm.

Es pot trobar per tot sempre que hi hagi una mica d'humitat: camps, horts, vores de camins i carreteres, boscos, jardins, parets rocoses, ...

Quan es donen les condicions adequades els cargols bovers s'aparellen en una llarga còpula que pot durar més de 4 hores (segons una observació feta al Puig de Montilivi).

Es tracta d'una espècie hermafrodita, com la majoria de cagols, ja que cada individu internament té els dos sexes. Així en la còpula cada cargol introdueix el seu penis a la vagina de l'altre i fan l'intercanvi de cèl·lules sexuals masculines. Després quan madura l'òvul, aquests són fecundats i queden recoberts d'una closca calcària tova.

Arribat el moment el cargol, aprofitant un lloc humit després d'algun ruixat quan la terra és tova, excava amb el seu únic peu un forat per posar-hi els ous i després el torna a tapar. En aquesta àrea s'ha observat una posta de 24 ous però en poden contenir més de mig centenar.

Quan hagin madurat els ous (al cap d'unes 3 setmanes si la temperatura és d'uns 20 ºC i la humitat d'un 80 %) i aprofitant un altre dia que el terreny sigui prou tou, els petits cargols sortiran de l'ou i emergiran a la superfície on començaran a cercar aliment i a viure independentment.

Poden viure fins a 5 o 6 anys. Són vegetarians i es desenvolupen especialment bé sobre terrenys calcaris, d'on treuen la calç per anar formant la conquilla.

Aquí els podem trobar una mica per tot arreu, però són especialment abundants al Puig de Montilivi, Turó de Can Ponç i Turó del Bisbe, d'origen calcari.

Entre els diversos depredadors que tenen podem mencionar el tord i la cuca de llum.

Inici