PAÓ DE DIA - Aglais io
Inici


Exemplar que surt de la hivernació mostrant l'espectacular coloració de les seves ales. Puig de Montilivi, 25-2-2009.

 

Visió de la discreta coloració de la part inferior de les ales. Puig de Montilivi, 25-2-2009.

 

Eruga sobre una ortiga, una de les seves plantes nutrícies principals. Aiguabarreig de l'Onyar amb el Celrè, 17-5-2010.


La seva denominació científica anterior era Inachis io. És una papallona de la família dels Nimfàlids (Nymphalidae). La seva ala anterior fa uns 3 cm (una mica més en les femelles i una mica menys en els mascles). Es distribueix per la major part d'Europa: des de la meitat nord de la península ibèrica fins el sud d'Escandinàvia.

El nom comú de paó de dia (semblant també en altres idiomes) està relacionat amb els grans ocels que té a les ales, amb una retirada als que tenen els paons reials, i de dia per diferenciar-la d'altres papallones nocturnes que també tenen ocels de bona mida. Tapant i destapant els ocels de les ales posteriors fa la sensació que obri i tanqui uns ulls. Això pot confondre durant una fracció de segon els seus depredadors, instant que pot ser vital per escapolir-se.

El complement a aquesta coloració tant vistent de la cara anterior de les ales, és el marró fosc -gairebé negre- de la cara inferior. Així doncs, amb les ales tancades i posada sobre troncs o herbes apilades, on acostuma a hivernar, passa totalment desapercebuda.

És una espècie que pot fer 2 o 3 generacions anuals. La planta nutrícia principal de les erugues és l'ortiga (Urtica dioica) de la que es mengen tota la fulla, inclosos els nervis. En aquest estadi tenen una coloració negre amb puntets blancs i punxes per tot el cos.

En aquest espai se l'ha vist una mica per tot arreu, però amb densitats baixes. Prefereix àrees obertes i també jardins.


Inici