Papallona que pertany a la gran família dels Ninfàlids i dintre d'aquesta a la subfamília dels satirins. És molt comuna a tot Catalunya des del nivell del mar fins a l'estatge subalpí i pot ser molt abundant en zones herboses.

És una papallona de mida mitjana i fàcil de reconèixer. Presenta un dimorfisme sexual molt marcat, mentre els mascles tenen l'anvers de les ales d'un color marró-grisenc molt fosc, les femelles tenen una difusió d'ataronjat-lleonat. En el revers de les ales posteriors les femelles també tenen una coloració més contrastada i clara que els mascles.

Les femelles son més grosses.
S'assemblen a Hyponephele lycaon, papallona molt més local i rara. Les femelles de H. lycaon tenen dos ocel·les sense pupil·les blanques o molt reduïdes a l'anvers de les ales anteriors (M. jurtina només un). Els mascles de H. lycaon son més semblats al de M. jurtina tot i que solen ser de mida més reduïda i més foscos.

Té una sola generació que comença a finals de maig i s'allarga fins octubre. Al maig-juny es veuen sobretot mascles i en quantitats molt menors femelles. La còpula té lloc durant aquest dos primers mesos. A partir de juliol la majoria de mascles moren i les femelles entren en estivació, per la qual cosa, deixem de veure la papallona al pic de l'estiu. A finals d'agost les femelles i algun mascle que ha sobreviscut tornen a l'activitat.

Les femelles comencen l'ovoposició en zones herboses i els pocs mascles que queden intenten trobar alguna femella verge per copular, cosa que a vegades aconsegueixen.

En aquest espai la podem trobar una mica per tot. Un dels llocs que freqüenta és la vegetació de sota les línies elèctriques del Puig de Montilivi.