Pertany a la gran família dels Nimfàlids i a la subfamília Ninfalins. Probablement és l'espècie més comuna d'aquest gènere i la podem trobar des del nivell del mar fins l'estatge subalpí. Té dues o tres generacions anuals al llarg del seu període de vol que va des de abril-maig fins a setembre-octubre. Les erugues s'alimenten de plantatge i també d'algunes escrofulariàcies (Linaria, Veronica,...) i són gregàries a l’hora d’hivernar.

És fàcil de distingir de les altres papallones del gènere Melitaea pel dibuix del revers de les ales posteriors, amb fons blanc, dues franges taronges (una discal o part més propera al cos i l'altre submarginal o part propera al marge de l'ala) i petits punts i ratlles negres.

La podríem confondre amb M. trivia que presenta la banda taronja discal com partida i en canvi és contínua a la M. didyma que a més engloba una petita taca blanca. Els punts negres submarginals del revers de les ales posteriors son arrodonits en la M. didyma i triangulars en la M. trivia. L'anvers té un color taronja pujat en els mascles i no tant en les femelles que en determinades zones (Pirineus) poden ser francament fosques. Una altra espècie amb la que es pot confondre és Melitaea phoebe.

En aquest espai ha estat observada en àrees obertes tant del Puig de Montilivi com de les ribes de l'Onyar.