Aquesta és la xinxa més emblemàtica de la família Pentatomidae, és a dir, les que tenen el cos en forma d'escut. El seu nom comú, Bernat pudent, és usat sovint per extensió a la resta d'espècies de la família. El qualificatiu de pudent li ve de la pudor que desprèn el suc repel·lent que segrega per defensar-se quan se sent amenaçada. Aquest sistema de defensa i el de deixar-se caure tot fent-se la morta, també és utilitzat per altres xinxes.

Aquesta espècie a més té una coloració que la fa passar molt desapercebuda entre la vegetació. Pot tenir algunes parts de color beig (varietat torquata) o bé ser totalment verda. Només trenquen aquest disseny entre 3 i 5 puntets blancs situats sobre l'escut, que són característics de l'espècie. A mesura que s'acosta l'hivern la seva coloració es va tornant cada vegada més bruna. És llavors que s'acosta a les cases cercant escletxes on protegir-se del fred i dels depredadors. En dies de bonança la podem tornar a veure activa.

Pel que fa a les larves, tenen una coloració que és més fosca quan surten de l'ou i que es va tornant més verda a mesura que va fent mudes. Aquesta coloració, però, es complementa amb taques blanques, roses i vermelles.

Es nodreix de diverses plantes de les quals absorveix la saba amb el seu òrgan bucal adaptat per foradar els teixits vegetals i xuclar. D'aquí que no sigui gaire benvinguda als horts i cultius en general ja que la seva acció perjudica les plantacions de tomàquets, mongetes, aubergínies, ... Fins i tot alguna vegada se la pot trobar alimentat-se damunt la carn.