A Girona també l'anomenem galleran. Amb els seus 30 a 80 cm d'alçada, és un arbust de mida modesta. Al sòl hi tenen una forma de tija horitzontal (el rizoma) de la qual surten les branques i les arrels en sentits contraris. D'aquí que si es talla, rebrota. Floreix durant l'hivern i la primavera i fructifica a la tardor i a l'hivern.

Hi ha peus masculins i peus femenins (és dioic). Tots dos fan flors violàcies petites, però només les femenines esdevindran baies globuloses i metzinoses per nosaltres, de color vermell i d'1 cm de diàmetre. Cadascuna té dues llavors que seran dispersades amb els excrements dels animals que se n'alimenten. Els insectes són els encarregats de la polinització.

El que a primera vista ens poden semblar fulles punxoses, en realitat són tiges especialitzades al mig de les quals hi surten les flors. De fet la fotosíntesi es realitza a tota la part visible de la planta excepte a les petites fulles de 3 mm que apareixen a les axil·les d'aquestes altres falses fulles i que cauen aviat.

És una planta típica de les zones ombrívoles de l'alzinar amb marfull que trobem en diferents racons d'aquest espai observat. Fins i tot ran mateix de l'Onyar, en el meandre de la Creueta, n'hi ha una bona població.

Tradicionalment s'ha utilitzat com a ornament nadalenc, però és evident que no es pot atiar aquest costum si el volem seguir veient als nostres boscos. És un arbust protegit en molts paratges naturals que hauríem d'apendre a admirar en el seu entorn natural.