Aquest insecte bastó és relativament comú en els ambients mediterranis de casa nostra si bé és difícil de veure pels seus hàbits preferentment nocturns i pel gran mimetisme que el confon perfectament amb l'entorn, gràcies a la forma, el color i els moviments que són com els dels vegetals on es troben. La subespècie catalauniae és la que habita les nostres terres.

No té ales (és àpter), el cos és molt allargat (fins a 10,5 cm les femelles que són més llargues que els mascles) i prim, amb potes també llargues. Les antenes són més llargues que el cap (al voltant d'1 cm) i tenen de 20 a 25 artells. En podem trobar tot l'any si bé molts neixen a la primavera i moren a l'hivern.

La reproducció pot ser sexual o en alguns llocs també per partenogènesi. La femella pondrà de 500 a 600 ous. A la primavera quan eclosionen apareixen uns exemplars joves que tenen la mateixa aparença que els adults, però no ho seran fins passats 3 mesos. Inicialment són verds amb les antenes vermelles, però poden canviar lentament el color a marró o gris d'acord amb les variacions ambientals.

Quan perden alguna de les 6 potes -com en el cas de la fotografia- que fins i tot poden despendre voluntàriament en cas de perill, se'ls pot regenerar després de fer 3 mudes (fan fins a 6 mudes en total).

La seva presència està molt lligada als esbarzers dels quals se'n menja les fulles, tot i que també menja fulles d'altres arbustos. Sembla que desenvolupen la vida en un radi d'uns 10 m.

Tant se l'ha trobat al Puig de Montilivi com al meandre de la Creueta.