És l'espècie més gran d'entre els màntids (familia mantidae) del nostre país. La longitud del mascle oscil·la entre els 42 i 61 mm. Mentre que les femelles, més grans, poden fer entre 48 i 75 mm. Els trobarem entre la vegetació baixa en llocs assolellats agafats a les tiges de les plantes.

El seu primer parell de potes té unes punxes molt refilades a l'alçada de les tíbies i dels fèmurs, podent plegar l'una sobre l'altre. Això li permet agafar i immobilitzar les preses de les quals s'alimenta. Tant pot caçar a l'aguait, amb una gran dosi de paciència, com desplaçant-se sigilosament tot acostant-se cap a la víctima, aprofitant la seva coloració mimètica (que tant pot ser verda com marronosa). Quan es llança a l'atac ho fa rapidíssimament projectant el primer parell de potes cap endavant sobre la presa i replegant-les cap el cos en un instant. És un gran depredador d'altres insectes com llagostes, papallones, pugons saltadors, escarabats, ... A l'hora de desplaçar-se a més de caminant, pot fer-ho volant, fent ús dels seus dos parells d'ales.

Quan s'aparellen, cap a mitjans o finals d'estiu, el mascle s'ha de situar sobre la femella en una acció d'alt risc, ja que sovint s'ha pogut observar com la femella es cruspeix el mascle, fins i tot abans que s'acabi l'acoblament. Aquest comportament podria respondre a les necessitats alimentàries de la femella en vistes a la posta dels ous. El mascle ja ha complert la seva funció reproductora i cal assegurar al màxim la supervivència de la següent generació.

A l'hora de la posta la femella construeix una estructura primer escumosa que després s'asseca i va prenent consistència, anomenada ooteca. Conté els ous i els protegeix de paràsits i de la dessecació. Les trobarem a les branques dels matolls, o amagades en clivelles de l'escorça dels arbres o entre les pedres, durant tot l'hivern.

Amb l'arribada del fred, entre l'octubre i el novembre, els adults moren i no tornarem a veure pregadéus fins el naixement de la següent generació. Això s'esdevé cap a finals d'abril, amb l'arribada del bon temps, quan el sol del migdia ja escalfa molt, el perill de les glaçades ha passat i comencen a abundar altres insectes que els serviran d'aliment.

Si tenim la sort de poder observar el naixement d'una nova generació gaudirem d'un gran espectacle natural. En cosa de 20 minuts abandonen la ooteca de manera sincronitzada una vintena de petits pregadéus, rèplica en miniatura dels adults, de coloració molt clara que es disseminen ràpidament per les plantes del costat fins a fer-se invisibles. A partir d'aquí cada un inicia la seva aventura particular.