ESCOLOPENDRA - Scolopendra cingulata
Inici


Observem com de cada segment en surt un parell de potes. Puig de Montilivi, 14-7-2005.

 

Detall del cap, amb les antenes al davant i a sota les potes tranformades en pices o forcípules, preparades per inocular verí a le seves preses. Puig de Montilivi, 14-7-2005.

 

Exemplar jove d'uns 5 cm de longitud en un racó humit i ombrívol. Puig de Montilivi 18-12-2014

 

Cap d'una escolopendra jove. Puig de Montilivi 18-12-2014


Dins dels animals artròpodes (Phylum Arthropoda), és a dir, els que tenen potes articulades, aquest pertany als miriàpodes (Subphylum Myriapoda), un grup amb pocs representants però que no es poden confondre degut a l'elevat nombre de potes que tenen.

Per ser un invertebrat el podem considerar gran ja que mesura de 10 a 15 cm de longitud. Està activa principalment de nit i com que defuig la llum, durant el dia la trobarem en llocs humits, ombrívols o totalment foscos. També té una vida longeva d'entre 2 i 7 anys.

El cos és llarg i aplanat, format per segments, de cada un dels quals en surten 2 potes. En total té 21 parells de potes. Al cap, a més de tenir-hi les dues antenes, les potes s'han convertit en pinces amb glàndules verinoses (les forcípules) que utilitza per caçar i defensar-se.

La pessigada de l'escolopendra és molt molesta per als humans. Causa dolor intens i inflor, extraordinàriament pot arribar a ser mortal en aquelles persones al·lèrgiques al verí. Però normalment al cap de 2 o 3 hores disminueix la intensitat dels efectes que no desapareixeran fins al cap de 3 dies. Elles estan immunitzades al seu verí pel que encara que l'utilitzin en baralles entre elles no els produirà la mort.

L'exoesquelet quitinós el muda diverses vegades al llarg de la seva vida i passa dels tons taronjosos dels joves, a uns altres de més groguencs quan són adults.

Habita solitàriament sota les pedres, en esquerdes, buits del terreny, sota la fullaraca, en troncs morts i sòls humits. Durant l'hivern redueixen significativament l'activitat fins a estar força temps sense ingerir cap aliment.

En la reproducció el mascle -que és una mica més petit que la femella- entre març i abril prepara uns espermatòfors (una mena de bosses amb els espermatozous) dins una tela que teixeix ell mateix, esperant que la femella els reculli per fecundar-se. Llavors la femella pondrà entre 20 i 30 ous en un espai buit i es quedarà allà per protegir-los amb el seu cos dels depredadors. La durada de la incubació oscil·la entre 1 i 2 mesos.

L'alimentació és carnívora i està formada per cargols, llimacs, aranyes, paneroles i altres insectes. Els exemplars adults poden arribar a caçar i menjar-se sargantanes dragonets i altres escolopendres més petites (canibalisme).

És una espècie que es distribueix pels països circummediterranis, inclòs el nord d'Àfrica i alguns països de l'est Europeu. Tot i això es concentra a les terres baixes.

Degut als seus hàbits nocturns és difícil que ens la puguem trobar durant el dia. Tot i això, només ens intentarà picar com a sistema de defensa si voluntària o involuntàriament la toquem .

Inici