Viu en zones forestals i àrees obertes amb illes de bosc. Tot i que a Catalunya és un ocell sedentari habitual i nidificant en molts punts, en aquesta zona se'l veu poc sovint. Durant els mesos freds (de setembre a abril) la població es reforça amb exemplars procedents del centre i nord d'Europa. Llavors és quan és més fàcil de veure.

La coloració és marró pel juvenil, i grisa a les parts superiors del mascle i de la femella. El pit sempre és ratllat transversalment, marró en el juvenil, vermell rovell en el cas del mascle i gris marronós en el cas de la femella. El seu vol també és força particular ja que alterna alguns batecs d'ala amb planatges.

S'alimenta d'ocells que empaita al vol amb les seves urpes. Les mides de les seves preses oscil·len entre la del pardal i la de les merles en el cas dels mascles, i fins a coloms en el cas de les femelles.

A l'hora de caçar fa servir la tècnica de l'aguait. L'animal es llança de sobte des d'una branca i persegueix la seva víctima seguint tots els moviments que descriu, fins a atrapar-la amb les potes esteses cap endavant.

És tant furiós en la seva caça que seguirà la presa fins el darrer moment. Tant és així que molts acaben fracturant-se algun os o fins i tot morint, com a conseqüència del xoc que pateixen en voler-se posar als mateixos llocs on s'amaguen les víctimes. Aquest és el cas de l'esparver de la fotografia que va necessitar un temps per refer-se de la patacada que es va donar contra una casa en una d'aquestes persecucions.

Donada la seva alimentació no pon els ous fins a maig o juny, així quan neixen els seus polls ja abunden els d'altres espècies per alimentar-los. Solen pondre 5 ous, però normalment no poden acampar tots els pollets.