És l'únic representant del gènere Aegithalos que habita entre nosaltres.

Moltes vegades se la defineix com una bola de plomes unida a una llarga cua. Amb tot però, no supera els 13 cm. De fet és un dels ocells amb el cos més petit de casa nostra.

Una altra de les seves característiques és l'agilitat acrobàtica que demostra a les puntes de les branques per aconseguir els petits insectes i aranyes de què s'alimenta.

Cap a finals de febrer o primers de març, comença l'època de cria que es pot allargar fins el mes de juny. La família formada pels pares i els 8 a 12 polls (si sobreviuen tots), es mantindrà unida fins la propera primavera. D'aquí que durant l'hivern sempre les veiem en grups familiars i mantenen el contacte amb una insistent piuladissa aguda.

Situen el niu a l'enforcadura dels arbres. Està folrat interiorment amb plomes i exteriorment amb líquens del mateix arbre, afavorint així el seu camuflatge.

Viu en boscos preferentment prop de l'aigua, per bé que a l'hivern en podem trobar arreu de l'àrea d'observació des del bosc de ribera, al Puig de Montilivi i els boscos de Palau.