Ocell de la família Phasianidae que engloba perdius, guatlles i faisans. Es troba tot l'any (és sedentària) a la península Ibèrica, França, el nord d'Itàlia i el sud de Gran Bretanya on la mà de l'home li ha aclimatat.

El tret més distintiu de l'espècie és el pap blanc pigallat de negre. Fa més de 30 cm de llarg i supera el mig metre amb les ales obertes. S'alimenta de plantes, grana i insectes.

La femella pon entre 8 i 13 ous que incubarà al llarg d'uns 24 dies. Tot i que amb 4 dies ja poden volar, segueixen a la mare durant un mes. En cas de perill es dispersen per amagar-se sota la vegetació. Després amb un crit de la mare es reagrupen. A l'hivern s'uneixen uns quants grups familiars formant vols de 25 o 30 individus.

És una espècie molt terrestre que corre amb molta agilitat. Si ens hi acostem primer mirarà de passar desapercebuda amb els seus colors mimètics. Però si ens hi acostem massa arrencaran el vol. Quan vola planeja amb la punta de les ales més baixes que el cos. Habita zones obertes, garrigues, conreus, erms pedregosos i pastures.

És una espècie que ha de suportar una forta pressió dels caçadors. Quan s'acosta la temporada de caça s'observa un augment del nombre d'efectius degut als alliberaments. Malgrat que cada any poden ser alliberats pels caçadors més individus dels que té la població natural, el nombre total d'efectius naturals va disminuint cada any, per la caça i per altres motius com la pèrdua d'hàbitat.

A la nostra àrea se l'ha observat de manera irregular, sobretot a les garrigues del Puig de Montilivi, que li serveixen de refugi en època de caça, ja que no s'hi pot caçar. Però també se l'ha vist als camps del pla de la Creueta.