Dins l'ordre més gran dels ocells, els fringíl·lids, s'hi troba la família dels Motacíl·lids (Motacillidae) a la qual pertany la titella. L'acompanyen en aquesta família -entre altres- les conegudes cueretes.

Fa de 14 a 15 cm de longitud i la tenim entre nosaltres com a hivernant, d'octubre a abril.

És de costums molt terrestres, on la coloració la confon amb l'entorn. Té tons marronosos, grisos i verds de diferents intensitats. Més fosc a les parts superiors i clar però llistat a les inferiors. Les potes són clares i l'ungla del dit posterior és molt llarga. Es dubta de si arriba a nidificar al Pirineu. Els exemplars que ens visiten a l'hivern són del centre i del nord d'Europa.

Camina mentre busca l'aliment (principalment insectes i aranyes) fins que s'enlaira escalonadament acompanyat d'una piuladissa, a l'estil de les cueretes. Moltes vegades no la descobrim fins que la nostra proximitat l'espanta i s'envola.

La trobarem en prats, jardins, marges, erms; en aquest espai tant la veiem al puig de Montilivi com al meandre de la Creueta, sempre en espais oberts.

Al puig de Montilivi a l'hora de la posta del sol, s'observen petits grups de 6 o menys exemplars que busquen un lloc on passar la nit.