ESPLUGABOUS - Bubulcus ibis
Inici

És un ocell elegant, bàsicament blanc. Puig de Montilivi, 31-1-2012

 

Un cert oportunisme a l'hora d'aconseguir l'aliment segur que l'ha ajudat a distribuir-se per tot el món. Aquest exemplar acaba de robar l'aliment d'un gos. Puig de Montilivi, 31-1-2012

 

Acostumen a visitar reiteradament els mateixos llocs, pel que queden plens d'excrements. L'exemplar de la dreta comença a adquirir el plomatge nupcial. Puig de Montilivi, 31-1-2012

 

En molts moments del dia té el coll plegat sobre el cos, com per exemple quan vola, però si vol el pot estirar i és força llarg. Puig de Montilivi, 31-1-2012


Ardèid (família Ardeidae) present als 5 continents (només manca a l'Antàrtida), de 45 a 52 cm de longitud i de 80 a 90 cm d'envergadura. Acostuma a anar en grup (és gregari). Té el plomatge blanc, les potes fosques i el bec groc. Però en plomatge nupcial li apareixen plomes taronges des del pili (dalt del cap) fins el clatell, a la zona dorsal i al pit. El bec i les potes també es tornen taronges. Els juvenils tenen el bec negre.

Tot i ser un ocell camallarg, adaptat a moure's per zones inundades, molt sovint el veurem a terra. És l'ardèid menys aquàtic de la família. Moltes vegades s'observa un grup seguint l'arada d'un tractor per capturar els invertebrats, talpons i altres bestioles que fugen. De fet el nom d'esplugabous li ve del costum de posar-se al llom dels herbívors (de xais a elefants) per alimentar-se dels seus paràsits, però també per fer el mateix que fa darrere dels tractors.

En aquesta àrea és difícil veure'l aturat, en canvi és relativament senzill observar durant els mesos més freds, els vols que en formació de V el capvespre es dirigeixen cap a Fontajau. Allà ran del riu Ter, des de fa anys, s'hi forma un dormidor que concentra centenars d'exemplars que durant el dia es dispersen molts quilòmetres a la rodona.

Inici