És un dels ocells rapinyaires diürns més freqüents d'aquest indret. Mesura de 56 a 58 cm de longitud i de 110 a 132 cm d'envergadura.

Acostuma a ser de tons bruns amb una taca semicircular clara al pit. Si l'observem en vol, les parts inferiors de les ales són clares a les plomes primàries i secundàries (les posteriors), molt fosques les properes al marge anterior i una zona intermitja amb plomatge bru. Els adults tenen les ales ribetejades per la part exterior de color negre tant a les primàries com a les secundàries.

A partir d'aquest disseny bàsic i més comú, es troben exemplars molt clars i d'altres de molt foscos, donant lloc a una de les rapinyaires que admet més variabilitat de plomatge d'Europa.

La seva silueta en vol es distingeix per unes ales amples i arrodonides a les puntes.

Els veurem en llocs oberts, ideals per a la caça, però prop d'àrees de bosc, on nidifica. La reproducció té lloc en el mateix niu de l'any anterior, després d'aportar-hi material nou. Són estructures grans d'uns 80 cm de diàmetre.

Després de fer vols nupcials en cercles a gran alçada i picats damunt l'àrea de cria durant l'època de zel, inicien la posta d'1, 2 o 3 ous segons la disponibilitat d'aliment.

La incubació, que s'inicia amb la posta del primer ou cap el mes d'abril, dura uns 30 o 35 dies. Llavors neix un poll cobert de plomissol. Una vegada ja els comencen a sortir les plomes, els dos progenitors els deixen al niu per anar a caçar.

Durant els primers dies la femella dóna la presa en petits trossets als polls. Però aviat els deixen l'animal mort sencer al niu.

És conegut el fenomen del cainisme entre els polls, que consisteix en què el germà gran mata i es menja el germà petit quan escasseja l'aliment. És una forma d'assegurar la supervivència d'un poll, davant la possibilitat que tots dos morin de gana.

Al cap d'uns 40 dies abandonen el niu i després que durant unes setmanes encara siguin alimentats pels seu progenitors, la família es separa. Mentre els adults es queden a l'àrea de cria els joves es dispersen.

Les seves preses habituals són els ratolins, però atrapa des d'insectes a animals de la mida d'un esquirol. Així se sap que captura serps, sargantanes, o cries d'altres ocells.

D'octubre a abril arriben exemplars procedents del centre d'Europa.

Per tal d'estalviar energia, es posen a volar quan el sol ja ha escalfat una mica l'entorn. Llavors busquen les columnes d'aire ascendents i tot fent-i cercles es van elevant sense tenir que batre les ales.

El podem veure dalt de pals de línia elèctrica, o a les branques dels arbres, des d'on vigila els camps del voltant, tant al Puig de Montilivi com el Meandre o el Pla de la Creueta. És el rapinyaire més fàcil de veure en aquest espai.