Ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae), molt comú a l'àrea observada. Fa uns 15 cm de longitud i té el bec gruixut adaptat a menjar llavors.

En ambdós sexes dominen les tonalitats verdes i grogues, però són més marcades en els mascles, en canvi les femelles són més grises. Destaquen les marques grogues de les ales i la cua. A l'hivern mantenen el disseny tot i que amb tons més apagats.

A l'època de cria, que comença de forma molt primerenca ja el mes de febrer, el mascle canta des de dalt d'una branca, d'un teulat o d'una antena. Sovint fa vols amb batecs d'ala exagerats, com de papallona.

Fan el niu entre els arbustos i arbres tupits (com el xiprer) a no més de 2,5 m. Moltes vegades l'entapissen de molsa i pèls (de gos per exemple). Mentre la femella te cura de la construcció del niu el mascle l'espera cantant des d'un punt elevat. Quan aquesta surt, ell s'hi uneix amb afany.

La femella pon 5 ous que incubarà durant 13 o 14 dies, els mateixos que estaran els polls al niu. A diferència d'altres espècies, els progenitors no s'enduen els excrements dels polls que acaben per recobrir la part alta del niu. Poden fer dues postes l'any.

Quan acaba la cria es poden unir a altres espècies (pinsans, caderneres, etc.) formant vols mixtos a la recerca d'aliment.

Prefereix hàbitats oberts amb plantes herbàcies, amb arbres i arbustos a prop. Defuig dels boscos més densos. Per contra el trobarem en abundància a les vores dels camps de cereal.