El trist és un dels nostres ocells més petits, difícil de veure aturat ja que s'amaga entre la vegetació, però relativament fàcil de veure volant si mirem d'on ve el cant. Té un vol molt ondulat i emet un rítmic "trist" cada cop que va cap amunt. Aquest so onomatopeic és el que li dóna nom. A la fase ascendent bat les ales i té la cua mig oberta, a la descendent té la cua tancada i les ales plegades.

Només fa 10 o 11 cm de longitud i tant la part superior del cos com del cap (el pili) estan ratllats de color negre. Les parts inferiors són clares. La cua i les ales són arrodonides.

És un ocell insectívor (menja aranyes i insectes) de la família dels Sílvids (Sylviidae) que viu a tots els continents excepte l'Antàrtida i Amèrica. A casa nostra viu en jonqueres (d'aquí el nom científic), canyissars, marges i camps de cereal no gaire allunyats de l'aigua, llocs on també nidifica. Tot i que és sedentari com que a l'hivern no canta pot passar totalment desapercebut.

Es tracta d'una espècie molt sensible als freds rigorosos, de manera que en aquestes condicions molts exemplars moren. Per altre part, el fet que les femelles es puguin reproduir el mateix any del seu naixement, en determinades condicions climatològiques poden produir explosions demogràfiques.

Les femelles construeixen el niu entre les herbes o en arbustos, sempre a molt poca alçada. Té forma de bossa amb les parets esponjoses fetes de fibres vegetals i amb la boca més alta d'un costat que de l'altre. La incubació dels ous, que poden ser de colors molt variats (rosats, blancs, blaus, amb taques o sense), la duen a terme alternativament mascle i femella durant 10 o 11 dies. Els polls són nidícoles (depenen totalment dels progenitors).

En aquest espai en podem veure als espais oberts de prop de l'Onyar.