És un dels ocells més populars degut al seu cant, que reproduïm a l'hora d'anomenar-lo. Tot i això molta gent no l'ha vist mai perquè és molt discret. Els mascles arriben primer de les àrees d'hibernada situades a la meitat sud d'Àfrica i ocupen el mateix territori de l'any passat.

La seva longitud va dels 32 als 36 cm. Generalment és gris amb un barrat transversal a les parts inferiors, més evident a la zona pectoral. Els juvenils i algunes femelles tenen una fase roja. En aquest cas distingirem els juvenils pel marge blanc de les plomes cobertores i per una taca blanca al clatell. Mentre que les femelles tenen un color crema a la gola i el pit.

El cant més conegut (cu-cut) l'emet el mascle des d'un punt elevat, deixant caure les ales, amb l'objectiu d'atraure les femelles. En canvi la femella fa un crit com de falcó o fins i tot esbufega en estat d'excitació. El trobarem allà on hi hagi insectes per alimentar-se i ocells petits. Amb l'arribada de l'estiu el cant del cucut es deixa de sentir.

La femella té una àrea de cria on hi ha diversos mascles (és una espècie poliàndrica). No construeix niu ni té cura de la descendència. Pon els ous dins els nius de petits ocells insectívors que prèviament ha observat, aprofitant un moment d'absència (parasitisme reproductor) . També pot pondre l'ou a terra i portar-lo al niu amb el bec.

La femella parasita nius de la mateixa espècie on ella va néixer i pon 1 ou a cada un, entre 5 i 25 en total. Els ous són desproporcionadament petits comparats amb les dimensions de l'ocell, per confondre's millor amb els del niu parasitat. Fins i tot moltes vegades l'ou té una coloració semblant a la dels altres ous del niu.

Les espècies hoste poden ser cueretes blanques, boscarles, cotxes, el diminut cargolet... Aquesta operació, però, no sempre té èxit. En espècies nidífugues (les que quan neixen abandonen el niu perquè ja poden seguir els pares i alimentar-se sols) no tenen cap possibilitat de sobreviure. I els pardals no els alimenten.

En la majoria de casos els polls de cucut eclosionen passats d'11 a 13 dies d'incubació, de manera més o menys sincronitzada a la resta de polls del niu. I a les poques hores l'instint el porta a llençar fora del niu els altres ous o polls que hi pugui haver. D'aquesta manera tot l'aliment serà per a ell.

El poll creix ràpidament i aviat és més gran que els seus pares adoptius, creant una imatge grotesca d'uns petits pares que no donen abast a satisfer la gana del gran poll. Quan sigui prou gran s'independitzarà sense haver conegut els seus pares reals i farà camí cap a l'Àfrica, per retornar l'any següent. Allà es troba amb altres espècies de cucut que no són migradores ni parasiten nius.

En aquest espai el podem sentir per tot arreu, excepte a les zones més urbanitzades.