Ardèid de plomatge totalment blanc amb el bec llarg i fosc. Les potes també són llargues d'un color entre marró i verd, amb els peus grocs. A l'època nupcial, a principis de primavera i part de l'estiu, els peus se'ls tornen vermellosos, les potes negres i els apareixen plomes més llargues a la nuca i a la zona de les escapulars. També les brides (espai entre l'ull i el bec) que són grises a l'hivern, passen a ser grogues en el nidificant.

La longitud de les seves potes ja ens indica que està adaptat a moure's per aigües poc profundes d'on n'extreu l'aliment: petits peixos i altres animals menuts. Sovint se'l pot sorpendre movent les potes al llim per fer-ne sortir quelcom per menjar. No s'aparta mai gaire de l'aigua que és el seu medi natural.

Tot i que és un ocell sedentari a les nostres comarques, a l'època de cria no el veurem per la zona de l'Onyar donat que se sol reproduir a la costa. Si de cas en veiem algun segurament es tracti d'un exemplar no reproductor.

En aquest espai el podem veure al llarg de tot el curs de l'Onyar i al tram baix del Celrè.