Típic ocell de bosc de 34 cm de longitud. Sovint el veurem fugir quan ens apropem a una zona arbrada, en mig d'uns crits que adverteixen del perill a la resta d'animals. D'aquí que se l'anomeni el guardià del bosc.

El podem veure tot l'any ben adaptat com està a viure en el seu ambient. Les ales amples i arrodonides li permeten volar entre el brancatge. Es mou amb agilitat dins de la capçada dels arbres.

És conegut el seu hàbit de fer-se un rebost per a l'hivern. Així recull aglans i les amaga al terra i en escletxes de roca i a l'escorça dels arbres, per quan vinguin temps d'escassetat. L'oblid d'algunes es pot convertir en un nou arbre!

De totes maneres la seva alimentació és omnívora, ja que menja des d'invertebrats a petits vertebrats com polls, petits amfibis i rèptils, fins algun micromamífer. A partir de la tardor potencia una dieta més vegetariana a base de llavors que troba als camps, baies i fruits en general.

És capaç d'aprendre's un so i repetir-lo. També se l'ha vist revolcant-se a l'entrada d'un formiguer per impregnar-se d'àcid fòrmic i protegir-se dels paràsits. A partir de la tardor arriben altres exemplars de més al nord.