Ocell de la família dels Hirundínids (Hirundinidae) que abraça les diferents espècies d'orenetes. És un dels ocells més popularment coneguts tot i que a vegades se'l confon amb altres orenetes. La seva longitud oscil·la entre els 19 i 22 cm, i l'envergadura entre els 33 i 34 cm.

Com diu el seu nom científic, prefereix els ambients rurals amb zones obertes, camps, erms, cursos d'aigua i cases de pagès, porxos i pallisses. Defuig dels boscos i de les ciutats. Per això en aquest espai la veurem prop de l'Onyar i al Pla de la Creueta.

És un migrador primerenc, ja el febrer se'n pot veure alguna, però que arriba massivament la segona quinzena de març. Primer ho fan els mascles que ocuparan els mateixos territoris de l'any anterior. Després arribaran les femelles. Marxa entre setembre i octubre, època en què se'n veuen passar cap el sud molts exemplars procedents del centre i nord d'Europa.

La seva coloració és fosca per la part superior, de negre a blau metal·litzat, i blanca a les parts inferiors. El cap i coll també són foscos, amb vermell a la gorja i per sobre del bec.

Un dels seus trets més diferenciadors són les llargues plomes de la cua, que en vol es veu profundament forcada. És més llarga en els mascles que en les femelles.

A l'abril s'inicia l'època reproductora, ocupant els mateixos nius que l'any anterior. Si està trencat el refaran amb boletes de fang que obtindran de qualsevol bassiol. En cas que no el trobin en faran un de nou. Sempre estan a cobert, en un porxo, en unes golfes o qualsevol altre espai protegit de la pluja que sigui sempre accessible.

Estan a la part superior d'una paret, prop del sostre, però sense tocar-lo. Poden haver-n'hi uns quants a la mateixa paret. Sovint estan a l'abast de la mà i conviuen sense problemes amb la gent de la casa.

Allà hi pondran 4 o 5 ous que seran incubats de 12 a 18 dies. Després naixeran els polls que seran alimentats al niu pels seus pares durant 20 o 24 dies. Seguidament han d'apendre a volar. Això els permetrà aconseguir l'aliment i migrar cap a l'Àfrica quan aquest escassegi.

Per alimentar-se volen amb la seva ampla boca ben oberta i atrapen tots els invertebrats que poden, com mosquits, quironòmids, i altres de més grans de fins a la mida de papallones i libèl·lules. Així és fàcil veure-les fent vols rasants o per sobre les capçades dels arbres, amb canvis sobtats de direcció. Fins i tot sovint podrem sentir el clac que fan amb el bec en tancar-lo de cop perquè no se'ls escapi la presa. Són tan eficaces que es calcula que en un any es poden menjar uns 20 Kg d'insectes!