Ocell de la família Saxicolidae molt conegut popularment pel seu cant potent, variat i melodiós. És, sens dubte, el millor ocell cantor que tenim. De fet, és molt fàcil sentir-lo (fins i tot a la nit), però és força més difícil veure'l, ja que acostuma a posar-se entre els arbustos o a les capçades dels arbres.

És un passeriforme grosset, fa 16,5 cm de longitud. És de color marró clar per les parts superiors. El pit és blanquinós amb tonalitats més grises als marges. La cua és d'un color vermell com el ferro rovellat. La comissura de la boca és groga.

És migrador i arriba el mes de març tot i que en aquest espai és habitual sentir els primers exemplars a l'abril, després que el cucut hagi anunciat el canvi d'estació. Quan canta sovint aixeca lleugerament la cua i deixa les ales una mica caigudes.

Els mascles arriben primer, procedents de la selva humida Africana, i delimiten un territori amb el seu cant, el mateix que l'any anterior. Després, quan arriben les femelles amb vols migratoris nocturns, poden ser atretes pel cant dels mascles i formar parelles.

Fan el niu a terra o a poca alçada, en arbustos, sota l'ombra dels arbres. La posta està formada per 5 o 6 ous d'un verd olivaci que els ajuden a passar desapercebuts. Els polls s'estan 11 o 12 dies al niu. Fins a la muda de tardor tenen un plomatge amb taques brunes que els confon perfectament amb l'entorn.

A mitjans d'estiu deixen de cantar i cap a finals d'agost inicien la migració, que es pot allargar fins a principis del mes d'octubre.

S'alimenten d'insectes que busquen pel terra, però cap a la tardor també poden menjar alguna baia.