Bellíssim ocell de la família dels meròpids (Meropidae) de 25 a 29 cm de longitud. Tot i que es tracta d'una família bàsicament tropical, tenim la sort que cada abril-maig ens vingui a visitar aquesta espècie a casa nostra.

Observarem que és gregari ja que migra en grups de 5 a 20 exemplars aproximadament i també cria en colònies. Els nius estan excavats horitzontalment en talussos de terra nua on fan una galeria de fins a 2 m de longitud. Al fons hi ha una cambra on hi ponen els ous que incubaran durant uns 21 dies.

S'alimenta d'insectes grans que caça al vol, normalment a l'aguait. Abelles i vespes habitualment formen part del seu menú, d'aquí el seu nom. Però també se l'ha vist caçant libèl·lules. Sovint se'ls pot veure prop dels bucs d'abelles. Els apicultors expliquen que mentre les abelles senten el cant líquid dels abellerols aquestes no surten i per tant disminueix la seva producció.

La seva tècnica consisteix en posar-se dalt d'una branca seca o d'uns cables elèctrics, esperar el pas d'una presa i tirar-s'hi al damunt atrapant-la amb el bec. Si estem prou a prop sentirem el soroll que fa el bec en tancar-se sobre el desafortunat insecte.

A partir de mitjans de juliol començarem a sentir el pas dels primers grups que inicien el retorn cap a l'Àfrica. Aquest pas no cessarà fins a mitjans de setembre.

Tot i que és un nidificant molt comú a casa nostra no s'ha constatat mai la seva nidificació en aquest espai, tot i que sí algun intent, abandonat per molèsties (humanes). En canvi mentre són aquí i sobretot en èpoques de pas, en podem trobar alguns exemplars al Puig de Montilivi, caçant.

La seva coloració pren el màxim esplendor amb el plomatge nupcial, el que tenen quan arriben a la primavera. En el viatge de tornada ja no és tan intensament viu. Els joves de l'any els podrem reconèixer perquè els manca una ploma més llarga que els sobresurt als adults del mig de la cua.