COTORRETA DE PIT GRIS / COTORRA ARGENTINA - Myiopsitta monachus
Inici


Primer exemplar vist en aquest espai, al C/ Emili Grahit el dia 22-12-2008. A Girona ja se l'havia observat en altres ocasions.

 

Acostuma a aguantar-se l'aliment amb una pota. C/ Emili Grahit, 22-12-2008.

 

Fent equilibris per aconseguir un lledó, el fruit del lledoner. C/ Emili Grahit, 22-12-2008.

 

Construcció del primer niu al municipi de Girona, situat a la capçada d'un freixe. Congost de Montilivi, 22-2-2010. La intensa nevada del dia 8-3-2010 el va fer caure.

 

Segon intent de construcció d'un niu en aquesta àrea. A la part de baix del niu s'hi pot veure un exemplar posant bé una branca. Al costat del CAP Montilivi, 7-11-2011

 

Tallant una branca per fer el tercer niu d'aquesta àrea. (Passant el cursor per sobre es veu millor l'acció). Carrer sant Roc, 21-8-2013

 

Amb la branca ja tallada a punt de portar-la cap el niu, a uns 50 metres d'aquí. Carrer sant Roc, 21-8-2013


Cotorra de 28 a 31 cm de llarg. El verd brillant que domina el cos contrasta amb el gris del pit, gola, galtes i front. A la cua i a les ales hi té unes plomes de color blau-verd.

Si la tenim a prop és fàcil localitzar-la ja que sovint fa uns crits aspres, gens melòdics krrraa, krrraa que la delaten. Els exemplars europeus procedeixen d'individus captius que eren tinguts com animals de companyia i que s'han escapat o els han alliberat.

Construeixen grans nius comunitaris al que acudeixen cada dia per dormir. A Salt l'any 1995, en Ricard Teixidor va observar els primers nius de la comarca del Gironès. Al municipi de Girona l'any 2010 es va detectar el primer niu al Congost de Montilivi, com els que es troben en altres poblacions del Països Catalans, situades preferentment a la costa. A Barcelona, on s'hi van instal·lar les primeres cotorres argentines, n'hi ha des de l'any 1975.

La seva àrea de distribució natural abasta principalment el centre i nord d'Argentina, però també sud del Brasil, sud de Bolívia, Paraguai i Uruguai. Els hàbitats que prefereixen són els boscos de ribera, les sabanes semi àrides o llocs àrids, sempre que hi hagi algun arbre on fer el niu.

S'alimenta al terra i als arbres de flors, brots tendres, llavors, fruits i fins i tot d'algun insecte.

Inici