El xot és el més petit dels nostres rapinyaires nocturns (ordre dels Estrigiformes). La seva longitud oscil·la entre els 19 i els 21 cm i arriba als 50 cm d'envergadura.

És una espècie molt més fàcil de sentir que de veure. Un cop ha fosquejat començarem a sentir el seu cant monòton que consta d'una nota repetida periòdicament: xuut - - - xuut - - - xuut... Sovint se'n senten més d'un cantant a l'hora des d'indrets diferents. Es pot confondre amb el cant del tòtil (Alytes obstetricans), però aquest gripau el fa més ràpid, més curt i més fluix que el xot.

El plomatge és gris-marronòs amb alguns traços lineals negres, d'entre els que destaquen els arcs que li delimiten la cara. També té uns plomalls erèctils damunt el cap, com el duc (Bubo bubo), que semblen orelles.

Els ulls són grans amb l'iris groc. Estan situats en posició frontal, per tenir visió estereoscòpica i poder calcular bé les distàncies a l'hora de caçar. Tenen una elevada sensibilitat a la llum, a costa de la visió del color. Substitueixen la manca de mobilitat ocular amb una gran mobilitat del cap que poden girar 180º o més a cada costat.

Té força desenvolupades les plomes del bigoti, que tenen una funció tàctil. Les potes són curtes i gruixudes preparades per retenir bé les preses.

De dia són molt difícils de veure degut a què pràcticament no estan actius i al seu mimetisme amb l'entorn. S'acostumen a parar dalt d'una branca a tocar del tronc de l'arbre, on la seva coloració els fa passar totalment desapercebuts.

És una espècie relativament comuna arreu, fins a l'Europa central i força abundant en aquest espai. Només detectarem la seva presència de març (pels volts de sant Josep) a setembre, ja que és un migrador estival. Tot i això, a les àrees més càlides dels Països Catalans (alguns llocs del País Valencià i de les illes Balears) hi ha exemplars tot l'any. La resta hivernen a l'Àfrica subsahariana.

El trobem a les zones arbrades sempre que no siguin massa denses: a les vores de bosc, parcs urbans, boscos de ribera, fruiterars...

Nidifica en forats d'arbres, nius de garsa, forats d'edificis, caixes-niu i fins i tot se l'ha vist nidificant a terra. Formen una parella estable que el mes de maig ponen entre 2 i 5 ous.

Mentre la femella cova, el mascle li porta l'aliment. Aquest període dura 24 o 25 dies. Un cop neixen els pollets amb el cos cobert de plomissol blanc, s'estan uns 18 dies al niu. Llavors la família encara seguirà junta fins a l'agost.

L'alimentació està composta principalment per insectes com escarabats, arnes, llagostes i més rarament ratolins i petits ocells.