Aquesta és la mallerenga (família Paridae) més gran (14 cm de llarg) i comuna dels nostres boscos i jardins. També és la més intel·ligent, atrevida i curiosa. Ho podrem observar si li oferim menjar, (cacauets i pipes sense sal per exemple, especialment a l'hivern), ella serà la primera a trobar-lo i a tastar-lo. Si en troba de tancat a la seva closca aviat aprendrà a obrir-lo. També tindrem l'oportunitat de gaudir amb les seves acrobàcies: és capaç d'agafar-se amb qualsevol posició, fins i tot de caps per avall i de panxa enlaire, tant li fa un tronc, com una pared, com un sostre.

El més important del seu hàbitat és que tingui arbres, tot i que defuig del bosc més espès. Per criar necessita forats, tant li fa que siguin a roques, parets, com als troncs dels arbres. Accepta molt bé les caixes niu artificials.

En dies assolellats de gener ja la podem sentir cantar. Però l'època de reproducció no comença fins a principis de maig. La femella pon i incuba entre 10 i 13 ous, mentre és alimentada pel mascle. L'eclosió es produeix al cap de 13 o 14 dies. Llavors els dos adults es posen a fer viatges de menjar al niu. En fan centenars en un sol dia! i porten bàsicament insectes. Podem considerar-la beneficiosa per nosaltres ja que en el seu menú hi entren erugues com la processionària del pi que tants danys causa.

Després d'una llarga estada al niu, de 18 o 20 dies, els polls surten, tot i que seguiran alimentant-los els seus progenitors durant un parell de setmanes més. La coloració dels polls imita la dels pares però és més apagada.

Si ens hi fixem podrem distingir els mascles de les femelles. Els primers tenen la banda negre que els travessa longitudinalment la panxa, molt ample a l'alçada de les potes. Mentre que les femelles tenen aquesta línia força més prima.

En podem veure arreu, especialment si hi ha arbres. Se l'ha vist en tot l'espai observat. Els jardins són uns dels hàbitats que més li agraden.