Aquest ocell negre (i ventre blanquinós en el cas dels joves), pot arribar al metre de longitud i sobrepassar el metre i mig d'envergadura (amb les ales esteses). Tot i el seu nom el podem trobar en aigües continentals durant l'hivern on forma dormidors més o menys grans. Al riu Ter, entre els termes de Girona i Sarrià, se n'hi forma un que volta el centenar d'exemplars.

S'alimenta de peixos que ell mateix pesca capbussant-se. Gràcies als peus palmats i a fer com si volés un cop submergit, és molt àgil atrapant els peixos, que poden ser carpes de més de 20 cm que s'empassarà senceres.

Quan neda el cos li queda força enfonsat i en destaca el coll estirat i el bec relativament gros. Després del bany s'atura dalt d'una branca o d'una roca i estén les ales per aixugar-les ja que no disposa de la substància oliosa que tenen els ànecs per mantenir el plomatge eixut. Això que pot ser un inconvenient, també li és un avantatge ja que li permet bussejar amb més facilitat.

Mai s'allunya de l'aigua, tant és així que en els seus desplaçaments acostuma a resseguir els rius. En aquest tram d'Onyar observat, la majoria de vegades el veurem passar volant, però també s'atura algunes vegades a les branques dels arbres. Fins i tot se l'ha vist pescant sota el pont de la variant i al congost de Montilivi, de vegades quan ja gairebé és fosc.

En aquest espai s'acostuma a veure d'octubre a març quan ens visiten individus hivernants del centre d'Europa.