BRUEL - Regulus ignicapilla
Inici


Femella arraulida en un teulat. Puig de Montilivi, 25-10-09.

 

Bec prim d'insectívor, cella blanca i franja ocular fosca. Puig de Montilvi, 25-10-09.

 

Femella portant becada als seus polls. Aiguabarreig de l'Onyar amb el Celrè, 7-5-2010.


Au de la família Sylviidae. Juntament amb el cargolet, és l'ocell més petit que tenim entre nosaltres (centre i sud d'Europa), sinó veiem-ne dues dades: longitud 9 cm i pes entre 5 i 5,5 g!

Malgrat la seva menudesa és capaç de fer grans desplaçaments des del centre d'Europa fins a escampar-se per tots els Països Catalans durant l'hivern, engruixint així la població sedentària que s'hi reprodueix i hi viu tot l'any.

Es distingeix del reietó (Regulus regulus) que és molt semblant, per la cella blanca i la franja ocular fosca. A més aquest nidifica a la zona pirinenca i només el podem veure per aquí durant la hibernada.

La femella de bruel té la franja pileal, (de dalt del cap), de color groc, mentre que en el mascle és d'un color taronja encès. El bec llarg i prim ens indica que és insectívor. Valent-se de la seva petitesa, caça les preses a les puntes de les branques incapaces de resistir el pes d'altres espècies més corpulentes.

Com a espècie forestal que és li agraden molt els boscos de coníferes, amb pins per exemple, però també el podem trobar als alzinars i boscos caducifolis com els de ribera.

Acostuma a fer dues niades per any d'uns 5 ous cada una. La femella que ha tingut cura de construir prèviament el niu al llarg de 2 o 3 setmanes, després és l'encarregada de la incubació que s'allarga uns 15 dies més. Els polls estaran al niu molt de temps, uns 20 dies, i el motiu sembla ser la dificultat per mantenir la temperatura corporal en aquest primer estadi, degut a la seva petitesa.

Aquí mai és un ocell abundant, però cada hivern se'n veuen alguns exemplars. A la primavera i a la tardor també veurem exemplas que estan en migració.

Inici