Aquest membre de la família dels túrdids (Turdidae) fa entre 11 i 13 cm de longitud i el tenim entre nosaltres tot l'any (és sedentari). També se l'anomena popularment Cagamànecs, pel costum que té d'aturar-se dalt de petites branques. El mànec d'una eina deixada al camp té el mateix aspecte i moltes vegades quan el pagès la torna agafar s'hi troba un regalet. Des d'aquestes talaies busca els invertebrats de què s'alimenta, aranyes i insectes tous.

Presenta un marcat dimorfisme sexual durant l'època nupcial. Així mentre el mascle llueix una coloració ben contrastada blanca, taronja i negre, la femella tot i conservar el mateix disseny, canvia el negre per tons marrons i el taronja és més pàl·lid. Fora d'aquesta època el mascle té uns colors més suaus i s'assembla més a la seva parella.

El trobarem en terrenys oberts com ara camps, erms, sobretot si hi ha alguna tanca o arbust on aturar-se. Durant l'hivern s'ajunten a la població autòctona exemplars provinents del centre i nord d'Europa.

La femella construeix el niu prop del terra amb molsa i herbes, en un racó on la vegetació sigui ben tupida. Pondrà 5 o 6 ous, un cada dia i llavors començarà la incubació que durà a terme exclusivament la femella (com passa en les espècies amb coloració molt diferent entre sexes). Mentrestant el mascle es responsabilitzarà de portar-li l'aliment. Solen fer dues niades l'any a partir del mes de març.

Sense ser un ocell gaire abundant cada any se n'observen diversos exemplars en aquest espai.