Ocell sedentari de l'ordre dels Passeriformes, família Fringillidae. És del mateix gènere que els coneguts canaris de gàbia (Serinus canaria), originari de les illes Canàries. Fa uns 11 cm de longitud i té el bec gruixut i curt. Tot ell té un aspecte groc especialment a l'època de cria, que és menys marcat en la femella per passar més desapercebuda durant la incubació.

El trobarem al límit dels boscos, a les bardisses, conreus, jardins, parcs i avingudes al mateix centre de la ciutat. Es distribueix al voltant del Mediterrani on és molt abundant.

A partir de finals d'hivern els mascles fan un vol exagerat, com de papallona i acaben aturant-se en un punt elevat com una branca, una antena, etc. Mentre es fan veure, emeten un llarg cant d'uns 15 o 20 segons que sona com una cúrria rovellada. És repetit molt sovint al llarg del dia i serveix per marcar un territori on s'aparellarà i nidificarà.

El niu és petit i a poca alçada del terra, col·locat entre la vegetació, moltes vegades en els arbustos d'una tanca vegetal, com ara xiprers i tuies.

És un ocell granívor tot i que a l'època de cria també menja petits invertebrats.