L'estornell vulgar és un passeriforme (ordre dels Passeriformes) de la família dels estúrnids (Sturnidae) que mesura entre 19 i 22 cm de longitud. Té el plomatge fosc, pigallat de color blanc. Però mentre que a l'època reproductora agafa tonalitats irisades verdes o blaves amb el bec groc, a la tardor s'incrementa el pigallat i el bec s'enfosqueix.

Tret de l'època de cria és un ocell molt gregari que forma grans estols al cel creant formes efímeres. També tenen el costum d'ajocar-se en grup en llocs fixos el capvespre. Un dels llocs predilectes són determinats arbres a passeigs de les ciutats, sota els quals s'hi acumulen gran quantitat d'excrements. Sembla que aprofiten l'efecte illa de calor de les urbs on la temperatura mínima es manté fins a 5 graus superior que a la de l'exterior. A més, a l’interior de les ciutats se senten més segurs ja que eviten la presència d’alguns depredadors.

Quan es posen a terra es desplacen caminant. El seu cant consta d'una mena de xiulets ascendents i descendents que sovint combinen amb altres sorolls del seu entorn, que imiten. En aquest espai s'ha sentit com imitaven el crit de l'aligot (molt freqüent) o el cant d'una granota, entre altres.

Fan el niu entre abril i maig en forats a la paret, sota les teules, en vells nius de picot, esquerdes d’arbres... La femella pon uns 6 ous que incuben mascle i femella durant 11 o 12 dies. Els polls romanen al niu de 20 a 22 dies.

S'alimenta d'insectes i baies. Per això poden ser un flagell per als cirerers a la primavera, per a les vinyes a finals d'estiu principis de tardor i per a les oliveres a l'hivern.

Fins els anys 60 del segle passat a casa nostra es comportava com un hivernant . Però des de llavors també s'ha convertit en nidificant que veu reforçada les poblacions amb exemplars del centre i nord d'Europa quan arribar el fred.