Túrdid abundant i comú però també espantadís. La majoria de vegades el veiem fugir, en mig d'una cridòria exagerada, volant cap a la protecció d'arbustos i bardisses.

Com podem veure a les imatges és una espècie que presenta un fort dimorfisme sexual. El plomatge negre del mascle contrasta amb el groc ataronjat del bec i de l'anell ocular. Mentre que els tons marrons lleugerament rojos de la femella, estan preparats per passar desapercebuda durant la incubació.

Si bé és sedentària, amb el fred arriben molts altres exemplars del centre i est d'Europa.

Viu en una gran diversitat d'hàbitats, dels arbustius als boscos, vores de camps, jardins (també dins de les ciutats), ... amb una certa preferència per llocs ombrívols o humits. És un ocell que desenvolupa la seva vida ran del terra i entre els matolls, on caça cargols, cucs de terra, insectes, i on cerca baies i altres fruits.

El cant del mascle és aflautat i variat, comparable en riquesa musical al del rossinyol comú.

Durant l'època de cria, mascle i femella defensen -amb bec i urpes si cal- un territori que no deixaran trepitjar a cap altre merla. El niu fet a poca alçada o fins i tot ran de terra, té forma de bol. La femella hi pondrà 4 o 5 ous que incubarà entre 11 i 14 dies. Els polls hi estaran un període semblant. Després en sortiran, tot i que en prou feines sabran volar. Els pares seguiran alimentant-los encara durant uns 15 dies més.