PICOT VERD - Picus viridis |
 |
|
Mascle davant l'entrada del niu fet al capdamunt d'un vell pollancre. Aiguabarreig de l'Onyar amb el Celrè, 9-5-2006.
Exemplar al puig de Montilivi, 4-12-2011
Un mascle jove. Meandre de l'Onyar a la Creueta, 29-7-209.
Jove jugant a amagar amb l'exemplar que s'entreveu a l'altre costat del tronc. Meandre de l'Onyar a la Creueta, 29-7-2009.
Mascle fent un forat al tronc d'una palmera morta. Jardí particular del carrer Puigsacalm, 30-1-2011.
Niu en un tronc de palmera morta. Jardí particular del carrer Puigsacalm, 3-11-2010. |
És el més gran dels picots d'aquesta zona observada amb més de 30 cm de longitud (només superat en mida pel picot negre Dryocopus martius). També és el més comú i el podem veure i sobretot sentir al bosc de ribera i als jardins. Sovint s'alimenta per terra a més de fer-ho als troncs dels arbres. Quan s'enfila utilitza la cua com a punt de suport, tal com fan tots els picots. Li agrada saquejar nius de formigues. El mascle es distingeix de la femella per les marques vermelles de la bigotera. El seu cant potent recorda el renill d'un cavall. Té un vol marcadament ondulat moment en el que se li pot veure el groc intens del carpó. Habita tot l'any entre nosaltres i excava el niu a partir de l'abril en troncs morts. |
|
|
||
