MARCÒLIC - Lilium martagon
Inici

Detall d'una flor ran de l'Onyar, al congost de Montilivi, 9-6-04.

 

Meandre de l'Onyar a la Creueta, 9-6-04.

 

Aspecte d'una planta completa a l'aiguabarreig del Celré amb l'Onyar. 9-6-04.

 

Càpsula que conté les llavors. Congost de Montilivi, 20-7-07.

 

Un cop s'obre la càpsula, els fruits ja es poden escampar. Meandre de l'Onyar a la Creueta, 12-9-2008.

 


Aquest lliri (família Liliaceae) tot i que és més abundant a altres parts d'Europa, també el trobem aquí a muntanya i en llocs de terra baixa poc assolellats com és el cas dels boscos de ribera. Les seves flors grans i pèndules, surten d'una tija llarga (pot fer més d'un metre) que les fa fàcils d'observar.

Les fulles lanceolades apareixen formant pisos tot voltant de la part baixa de la tija. Floreix entre finals de maig i principis de juliol i és un espectacle que val la pena de no perdre's. Les flors fertilitzades esdevenen unes càpsules farcides de granes al seu interior. Passa l'hivern en forma de bulb enterrat.

La pol·linització té lloc a través dels insectes (entomògama) i també es pot autofertilitzar (autògama). La dispersió de llavors es produeix per gravetat (baròcora).

A vegades també se l'anomena marcòlic vermell per diferenciar-lo del marcòlic groc (Lilium pyrenaicum), flor endèmica del Pirineu amb qui comparteix una gran bellesa.

Hi ha un escarabat que s'alimenta de les fulles d'aquesta planta, és l'escarabat dels lliris (Liloceris lilii).

Com que és una planta protegida no es pot recol·ectar.

Inici