Es tracta d'un oppidum, el característic poblat ibèric, fortificat i elevat, amb mostres d'un incipient urbanisme. Està situat dalt del Turó d'en Rovira, també anomenat Turó de Can Ponç, al sud-oest del nucli de la Creueta. Aquest era un punt estratègic des de diferents punts de vista.

En quant a la defensa, tenia una protecció natural pel nord amb un fort pendent i fàcil accés pel costat contrari. En ser un lloc elevat permetia una bona visibilitat.

Per caçar també era un bon enclavament, per la confluència del bosc mediterrani amb el bosc de ribera i l'ecosistema fluvial, així com pel pas natural de fauna que representa el Congost de Montilivi.

Molt a prop tenia zones molt adequades per al cultiu -d'entre els que destaca el cereal-, com el Meandre de l'Onyar i el Pla de la Creueta, encara avui treballats.

El que se'n conserva són les restes d'un conjunt de cases de base rectangular, amb sòl i murs de pedra a la part inferior. Tot voltant hi trobem una muralla també de pedra que fortificava el poblat.

Per les restes que s'hi han trobat, sembla que fou habitat des de la meitat del S. V a. de C., fins el S. III a. de C. A més de ceràmiques durant les excavacions s'hi va trobar una representació en bronze del déu Bes.

Tenien animals domèstics com porcs, cabres, ovelles, vaques i gossos. I entre els animals salvatges s'han trobat restes de porc senglar, cèrvol i conill de bosc.