Religió i ciència
Josep-Maria Terricabras
Les coses no
sempre són com semblen. Sovint, però, les continuem acceptant sense crítica,
senzillament perquè així les hem après o perquè així les veu la majoria.
Com que no és ben fàcil revisar els clixés heretats, val la pena aprofitar
qualsevol ocasió per fer-ho. La canonització de Josemaría Escrivá també
és una bona excusa per tornar a la qüestió sempre interessant dels miracles.
Tothom accepta amb naturalitat que, per fer sant algú, s'exigeixi que
aquella persona hagi fet algun miracle. Poques vegades, en canvi, ens
preguntem què és això dels miracles o com es comproven. La resposta oficial
sembla clara: un miracle és un fet que es desvia de les lleis conegudes
de la naturalesa; és allò que la ciència no pot explicar. Certament, la
resposta sembla clara, però no ho és pas tant com sembla, sinó que és
més aviat confusa i fluixa.
I és que, quan l'Església parla així dels miracles, s'està posant incondicionalment
en mans de la ciència: es compromet a acceptar com a miracle només allò
que els científics -en general, metges- li conformin que no poden explicar.
Resulta, doncs -i és ben estrany-, que els miracles no formen part del
món de la fe sinó que pertanyen al món de la ciència. I ara els problemes
s'acumulen.
D'una banda, perquè ens podem preguntar: què passarà si la ciència pot
explicar demà allò que ahir encara no sabia explicar i que va ser declarat
miracle? El miracle acabarà essent només la constatació de la nostra ignorància?
D'altra banda, convé desfer una confusió força important: que una malaltia
es guareixi després d'haver invocat un sant, encara no vol dir
que s'hagi guarit a causa del sant. De fet, el sant no actua pas
sempre que se l'invoca. Com se sap, doncs, que ha actuat en aquell cas?
La ciència, prudent, calla: no sap la causa de la guarició. L'Església,
en canvi, s'atreveix a dir que allò inhabitual que ha passat és un miracle.
Voldria dir això que, com que és habitual que el sol surti cada matí,
la sortida del sol ja no resulta miraculosa, admirable?
És curiós que l'Església tingui menys capacitat de sorpresa que la ciència.
És estrany que algú hagi de revelar la seva santedat després de mort.
I encara és més estrany que la reveli a través de miracles que ningú no
s'explica ni entén. Ja es veu, però, que l'important no poden pas ser
els miracles sinó la fe. Al capdavall és la fe -la dels pobres i dels
pecadors- la que fa realment miracles.
Josep-Maria Terricabras. Filòsof
|