Mirant més enllà de Plató

• Més enllà d'ell mateix, el pensament de Plató ha repercutit en pluralitat d'àmbits i èpoques. La seva Acadèmia influí durant molt de temps i restà oberta fins l'any 529 d.C., any en què l'emperador Justinià n'ordenà el tancament.
• Pensem en la seva concepció dualista de l'home, un ésser dividit en una ànima que mira cap amunt i un cos atrapat en el món de les coses. Aquesta concepció ha marcat tot el pensament occidental i, molt especialment, l'antropologia cristiana. Però, sobretot, a un nivell més general ha influït en la concepció i visió que l'home occidental ha tingut d'ell mateix. Fins no fa pas gaire, tot el que es relacionava amb el cos (interès per la bellesa física, l'esport, el sexe...) era mal vist, enfront d'ocupacions més espirituals.
• I què ha passat pel que fa a la concepció idealista de Plató, tan ben expressada en el fresc de Rafael d'Urbino? L'idealisme de Plató ha estat un idealisme prototip que al llarg de tota la història, prenent una forma o altra, s'ha anat repetint. El matemàtic i filòsof francès del segle XVII René Descartes el reproduirà sota la forma de racionalisme. Posteriorment, en el romanticisme, Hegel el recrearà en la forma d'idealisme absolut. L'actitud idealista platònica pintada per Rafael expressa una actitud humana constant davant la vida, una actitud en la qual molts homes s'han trobat i identificat. El Plató de la pintura de Rafael porta un llibre a la mà, el Timeu, diàleg de vellesa i !'únic conegut durant l'Edat Mitjana. El llibre tracta fonamentalment de qüestions de cosmologia i de la manera com estan fetes les coses del món, i el gest platònic assenyala cap al cel, cap a l'origen i causa de tot.
• La valoració platònica de les matemàtiques, tot i que oblidada durant molts segles, va renéixer amb el gran Galileu Galilei, un dels protagonistes de la revolució científica dels segles XVI i XVII. Es pot dir que Galileu es defineix platònic quan afirma que «el llibre de la natura està escrit en llenguatge matemàtic». La ciència d'avui segueix el camí que Galileu va determinar i aquest va seguir el camí que Plató havia establert: al coneixement s'hi arriba passant per les matemàtiques.
• La proposta política de Plató, malgrat les lloables intencions a què responia (dissenyar una societat perfecta, capaç de garantir la felicitat i el bé dels seus membres), ha estat model de projectes menys lloables. Algunes de les mesures que Plató va ima­ginar han estat dutes a la pràctica, malauradament amb unes intencions ben diferents. EI segle XX ha estat testimoni de l'aparició d'ordres polítics totalitaris en què el bé comú és entès, paradoxalment, com el bé del Tot per damunt de la felicitat i els interessos individuals. Parlem, efectivament, dels règims totalitaris, dels quals el nazisme n'és l'exemple més esfereïdor.
• Però, sobretot, Plató va encetar pràcticament totes les qüestions que han nodrit l'activitat filosòfica i, alhora, les va treballar amb una gran rigorositat. Per aquest motiu, alguns autors consideren que la filosofia és, encara ara, un diàleg amb Plató.