Mite dels
metalls
-[...] Escolta la resta del mite. Par tant, tots els qui
viviu a la ciutat
sou germans -així
els direm mitologitzant- pero el déu, en formar-vos,
mesclà or
en el llinatge d'aquells de vosaltres que estan destinats a
governar, raó par la qual són els
más valuosos; en el dels auxiliars,
argent; i ferro i bronze
en el dels pagesos i els
altres menestrals. Certament, com que tots sou d'un mateix origen,
la major part de vegades engendreu fills similars a vosaltres mateixos,
pero és possible que de vegades d'un pare d'or en neixi un fill d'argent,
i que d'un pare d'argent en neixi un fill d'or, i que de manera similar
es combinin els casos restants. Par
tant, la primera cosa i más important
que el déu ordena als
qui governen és
que de res no siguin tan bons
guardians ni vigilin
amb tanta cura com deis seus fills, observant
quina mixtura hi ha en lIurs ànimes;
i si el fill propi és
de bronze o de ferro, de cap
manera ha de compadir-se'n,
sinó que I'han d'integrar a la categoría que segons
la seva naturalesa li
correspon, sigui de pagès o de menestral, i si, pel
contrari, d'aquest darrer en neix un fill d'or o d'argent,
després de valorar-los, que elevin
els uns a la categoría
de guardians i els altres a la d'ajudants, al.legant que un oracle ha anunciat que la ciutat quedarà
destruïda quan sigui custodiada par un guardià de ferro o de bronze. Ara bé, se t'acut alguna estratagema per a ferlos
creure aquest mite?
-No cap -va dir- per convèncer-los a ells mateixos;
però potser sí als seus fills, als
descendents d'aquests,
i encara als qui
vénen després.
Plató, República, III, 414d-415d.