Mite dels metalls

-[...] Escolta la resta del mite. Par tant, tots els qui viviu a la ciutat sou germans -així els direm mitologitzant- pero el déu, en formar-vos, mesclà or en el llinatge d'aquells de vosaltres que estan destinats a governar, raó par la qual són els más valuosos; en el dels auxiliars, argent; i ferro i bronze en el dels pagesos i els altres menestrals. Certament, com que tots sou d'un mateix origen, la major part de vegades engendreu fills similars a vosaltres mateixos, pero és possible que de vegades d'un pare d'or en neixi un fill d'argent, i que d'un pare d'argent en neixi un fill d'or, i que de manera similar es combinin els casos restants. Par tant, la primera cosa i más important que el déu ordena als qui governen és que de res no siguin tan bons guardians ni vigilin amb tanta cura com deis seus fills, observant quina mixtura hi ha en lIurs ànimes; i si el fill propi és de bronze o de ferro, de cap manera ha de compadir-se'n, sinó que I'han d'integrar a la categoría que segons la seva naturalesa li correspon, sigui de pagès o de menestral, i si, pel contrari, d'aquest darrer en neix un fill d'or o d'argent, després de valorar-los, que elevin els uns a la categoría de guardians i els altres a la d'ajudants, al.legant que un oracle ha anunciat que la ciutat quedarà destruïda quan sigui custodiada par un guardià de ferro o de bronze. Ara , se t'acut alguna estratagema per a fer­los creure aquest mite?

-No cap -va dir- per convèncer-los a ells mateixos; però potser sí als seus fills, als descendents d'aquests, i encara als qui vénen després.

Plató, República, III, 414d-415d.

 

Artesans, pagesos, pastors i cuiners; comerciants, empresaris i navegants; i també, poetes, músics i preceptors; tots plegats constitueixen la classe social dels treballadors.