|
EL DOBLE LLENGUATGE DE LA GUERRA La primera víctima de la guerra del Golf va ser la veritat. En el quadre elaborat pel diari britànic The Guardian, es resumeixen les expressions utilitzades per la premsa, per referir-se a cadascun dels dos bàndols. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Mundo, 24-1-1991. Les paraules també són armes que s'utilitzen en la guerra. Són armes que manipulen i transformen l'opinió pública. En totes les guerres podem descobrir els "abusos" del llenguatge. La guerra del Golt, a inicis dels noranta, n'és un bon exemple. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les paraules poden provocar i/o aturar un conflicte. Els símbols agrupen i cohesionen, però també, és clar, generen enemics en aquells que no comparteixenels mateixos símbols. Encara que els motius de fons d'una guerra són en bona part materials (econòmics, de poder, territorials, ...), allò que encén la flamarada sempre acostuma a ser una qüestió de símbols (banderes, <<pàtria>>...). Denigrant l'enemic a través del llenguatge, estem justificant que cal atacar-lo. Abans de les armes, vénen les paraules. Abans dels atacs bèl.lics, van els atacs verbals. |