Untitled Document

LITERATURA I EXPERIÈNCIA: "EL CARTER DE NERUDA"
Molt sovint arribem a comprendre l'experiència humana per mitjà de les narracions. Els relats són maneres de comunicar l’experiència. Aquesta és la raó per la qual la literatura suposa la possibilitat d'ampliar les nostres experiències i, conèixer unes altres maneres d'estimar, sentir i valorar. Moltes vegades fins i tot arriba a aclarir-nos la nostra pròpia vida. És per això que la literatura és una forma de coneixement d'un mateix, dels altres i del món. Un reflex d'aquestes idees és el llibre d'Antonio Skármeta, El carter de Neruda, del qual posteriorment es va rodar una versió cinematogràfica de molt èxit.
	Em vas fer llegir llibres... em vas ensenyar a fer servir la meva llengua per alguna cosa més que enganxar segells... tu tens la culpa que jo m'enamorés (Mario a Neruda)
El carter i Pablo Neruda El relat, en les dues versions, ens narra la història de Mario, un jove pescador que deixa la seva feina per converter-se en carter d'Isla Negra. L'única persona que rep i tramet correspondència és Pablo Neruda, un dels grans poetes en llengua castellana. Mario n'és un gran admirador, i espera que algun dia li dedicarà un llibre o fins i tot que podrà parlar-hi. La trobada es produirà i el jove carter aprendrà amb aquesta amistat el valor de les paraules, i les paraules li descobriran la vida. La versió cinematogràfica trasllada l'acció a una illa davant de la costa de Nàpols, però la història pràcticament no experimenta variacions. La pel.lícula L’interpret del jove carter Mario, l'actor Massimo Troisi, va llegir la novel.la i des d'aleshores va voler portar al cinema aquella història tan senzilla i alhora tan bonica entre Neruda i un carter. La pel.lícula va ser dirigida per M.Radford el 1995. Malauradament, abans que es pogués muntar i estrenar la pel.lícula, Massimo Troisi va morir, amb la qual cosa la pel.lícula va esdevenir també un homenatge a aquest actor italià. -A part d'Odas elementales tinc llibres molt millors. És indigne que em sotmetis a tota mena de comparacions i metàfores. (...) -Què és això? (...) -Per aclarir-t'ho d'una manera més o menys imprecisa, són maneres de dir una cosa comparant-la amb una altra. -Doneu-me'n un exemple. -Doncs quan tu dius que el cel esta plorant, que és el que vols dir? -Que fàcil! Doncs que està plovent! -Bé, això és una metafòra. -I, per què, si és una cosa tan fàcil, té un nom tan complicat? -Perquè els noms no tenen res a veure amb la simplicitat o la complexitat de les coses. Segons la teva teoría, una cosa petita que vola no hauria de tenir un nom tan llarg com papallona. Pensa que elefant té la mateixa quantitat de lletres que papallona i és molt més gran i no vola. (...) -Doncs m'agradaria ser poeta! (...) És que si fos poeta podria dir el que vull (...). A. SKÁRMETA: El cartero de Neruda. Barcelona, Plaza y Janés.