1. Segons el criteri de demarcació de Popper, una proposició és científica si i només si és falsable. Digues si són falsables o no les proposicions següents:
   • L'estrella Alfa Centauri està a una distància de 4,3 anys llum de la Terra.
   • Dues coses iguals a una tercera són iguals entre si.
   • Hi ha una altra vida més enllà de la vida terrenal.
   • Cada tardor hi ha un gran temporal de llevant.
   • Les persones nascudes sota el signe Taure tindran una setmana molt intensa.
   • Les persones nascudes sota el signe Lleó poden guanyar 100.000 euros si juguen aquesta setmana a la borsa.
   • El tot és més gran que cadascuna de les seves parts.
   • La conducta agressiva d'aquesta persona és conseqüència del seu complex d'inferioritat.
   • La conducta tímida d'aquesta persona és conseqüència del seu complex d'inferioritat.
   • El planeta Júpiter té setze satèl.lits.
   • Durant l'hivern sempre hi ha algun dia que fa fred al nostre país.
   • La loteria de Nadal sempre toca on hi ha hagut una desgràcia col.lectiva.
   • En el nostre país sempre plou o no plou.
   • És possible que la loteria de Nadal toqui on s'ha produït una desgràcia.
   • Enguany, el Barça guanyarà la Lliga.
   • Els 10 primers alumnes de la llista de 1r A i 1r B de Bat tenen càries.
   • Els 10 primers alumnes de la llista de 1r A i 1r B de Bat possiblement aniran a la universitat.
2. Comenta'm:

Hi ha una diferència qualitativa important en l'estatus de les confirmacions i de les falsacions. Les teories es poden falsar de manera concloent a la llum de les proves adequades, mentre que mai no es podran establir com a vertaderes o fins i tot com a probablement vertaderes siguin quines siguin les proves. L'acceptació de la teoria sempre és provisional. El refús de la teoria pot ser concloent.

Alan F. Chalmers, Què és aquesta cosa anomenada ciència?

3. Comenta:

   La conclusió a la qual Popper va arribar fou que la ciència es diferenciava de la pseudociència en dos aspectes importants: 1) És molt possible posar a prova les teories científiques, les pseudocientífiques no. 2) Els mètodes que adopten els científics (especialment la comprovació rigorosa) estan pensats per eliminar les teories falses tan aviat com sigui possible; els pseudocientífics tracten de protegir les seves teories de la refutació.

   Noretta Koertge, Curs de filosofia de la ciència.

Reflexiona sobre aquest primer escrit relacionant-t'ho amb el posterior text de Popper::

La inducció, entesa com el salt de premisses singulars a una conclusió general, pot donar lloc a resultats sorprenents. Així, després d'haver observat molts i molts animals diferents coberts de pèl i que són vivípars -l'embrió es desenvolupa en el cos de la mare-, es pot arribar a la conclusió "lògica" que <<tots els animals coberts de pèl són vivípars>>. Ara bé, l'ornitorinc és un mamífer d'Austràlia que té el cos completament recobert de pèl castany, però que és... ovípar. La femella pon d'un a tres ous que incuba durant uns deu dies. La inducció pot jugar males passades!

* * *

 

Ara bé, no és gens evident, des d'un punt de vista lògic, que estiguem justificats a inferir enunciats universals a partir d'enunciats singulars, per nombrosos que siguin, ja que sempre hi ha la possibilitat que resulti falsa qualsevol conclusió que estregui d'aquesta manera: per molts exemplars de cignes blancs que hàgim conservat, no està pas justificada la conclusió que tots els cignes són blancs.

Karl R. Popper, La lògica de la investigació científica.

• Escriu-me l'estructura lògica en què es basen la inducció i la falsació. Quina és una fal.làcia formal i quina un argument amb justificació lògica.