Definició de l’actitud il·lustrada.

Qüestionament de la validesa de l’actitud il·lustrada a partir dels intents d’explicació d’un fet: l’egoisme en el món ric i la capacitat de compartir en el món pobre.

Veure que es produeixen entre els alumnes dos grans blocs d’explicacions (si no hi són, caldrà forçar-les): “pensen diferent i per això viuen de manera diferent” o bé “les condicions de vida són diferents i per això pensen diferent”. Llegir la pàgina 5 del text i dialogar sobre aquesta qüestió.

Anar fent llista de preguntes curtes que es podrien formular. Definir l’actitud il·lustrada. En el binomi el pensament guia la vida, la vida guia el pensament, on col·loquem a Marx i a Hegel?

Reflexió sobre la naturalesa humana i sobre el paper del coneixement en la nostra vida:

Adam i Eva: el desig de saber.

Prometeu i Epimeteu: la raó com a eina de supervivència.

(fer reflexió sobre els mites i la seva funció, fer suggeriments bibliogràfics, presentar alguns llibres).

La curiositat infantil

La granota i l’escorpí.

(reflexió-diàleg: aporta satisfacció el coneixement, la comprensió, entendre el perquè? Què ha passat perquè aquells nens que éreu i que volien saber-ho tot avorriu actualment l’escola?)

Reconsideració de la qüestió: però realment el pensament pot guiar el món?

(missatge: convé no quedar-se satisfet massa ràpid amb les respostes que un dóna. És saludable portar-se una mica la contrària a un mateix, pensar com si un fos l’adversari per adonar-nos dels punts febles de les nostres argumentacions).

Realitat: el pensament no guia la vida humana.

Defensar la racionalitat és més un desig i una valoració que una descripció de la realitat.

Excepcionalitat d’aquest desig, d’aquest compromís. Es pot apostar per uns humans que tinguin com a especial característica la capacitat per encaixar passivament el sofriment, o valorar molt més la fe que la raó, o les amanides verdes més que les il·lustrades.

Reconeixement de les limitacions de la raó, però reivindicació, tanmateix, d’aquesta eina.

• Buscar a casa qui és el personatge de la citació que encapçala el capítol.

• Buscar a casa el nom d’alguns protagonistes de la Il·lustració francesa.

• Definir l’actitud il·lustrada.

• Explicar aquestes dues frases i dir de quin costat estaria Hegel i de quin Marx. (màxim 10 línies): “La manera com pensem determina la manera com vivim”; “la manera com vivim determina la manera com pensem”.

• Explicar quin significat té el mite de Prometeu (no expliqueu el mite, sinó allò que vol dir).

• Fer a classe entre tots una llista dels inconvenients de l’actitud reflexiva a la vida, i després una llista dels seus avantatges (està permès fer una tercera columna amb aspectes que no està clar si són avantatges o inconvenients). (Donar tres o quatre minutets perquè ho pensis individualment).

• Comentar el text següent de Popper (entre tots a classe o per escrit):

Todos los hombres y todas las mujeres son filósofos; o, permítasenos decir, si ellos no son conscientes de tener problemas filosóficos, tienen en cualquier caso prejuicios filosóficos. La mayor parte de estos prejuicios son teorías que inconscientemente dan por sentadas, o que han absorbido de su ambiente intelectual o de la tradición.

Puesto que pocas de estas teorías son conscientemente sostenidas, constituyen prejuicios en el sentido de que son sostenidas sin examen crítico, incluso a pesar de que puedan ser de gran importancia para las acciones prácticas de la gente y para su vida entera.

Una justificación de la existencia de la filosofía profesional reside en el hecho de que los hombres necesitan que haya quien examine críticamente estas extendidas e influyentes teorías.

Éste es el inseguro punto de partida de toda ciencia y de toda filosofía. Toda filosofía debe partir de las dudosas y a menudo perniciosas concepciones del sentido común acrítico. Su objetivo es el sentido común crítico e ilustrado: una concepción más próxima a la verdad, y con una influencia menos perniciosa sobre la vida humana.

    K. R. Popper (1902-1994), "Cómo veo la filosofía" en La lechuza de Minerva.

Explica la idea bàsica del text amb les teves paraules.

Què és un prejudici?

Quina mena d’idees filosòfiques se t’acut que, sovint sense adonar-se, té la gent, i que poden resultar de gran importància en la vida pràctica?

• Comentar el text següent de Kant (entre tots a classe o per escrit):

La Il·lustració és l'alliberament de l'home de la seva culpable incapacitat. La incapacitat significa la impossibilitat de servir-se de la seva intel·ligència sense la guia d'un altre. Aquesta incapaci­tat és culpable perquè la seva causa no resi­deix en la manca d'in­tel·ligència, sinó de decisió i de valor per a servir-se per si mateix d'ella sense la tutela d'un altre. Sape­re aude!  Tingues el valor de servir-te de la teva pròpia raó! Vet aquí el lema de la Il·lustració!

                                                               Kant, Què és la Il·lustració?

 

Exposa la idea bàsica del text amb les teves paraules.

Un nen és culpable d’haver d’anar de la mà per creuar el carrer? I un adult que ho segueixi fent? On és la diferència? Creus que aquesta mateixa idea es podria aplicar a les etapes del creixement de la humanitat (de fet, Kant ho fa)?

Josep Maria Terricabras defensava que el repte actual no és atrevir-se a saber sinó atrevir-se a pensar. Quina seria en aquest sentit la diferència entre l’època de Kant i la nostra? Perquè creus que els il·lustrats francesos van escriure l’Enciclopèdia, un recull dels coneixements de què es disposava en la seva època?

Val la pena que llegeixis el text sencer d'on està extret aquest fragment. És un dels textos més populars de la història de la filosofia. Breu i clar. Kant en acció defensant el valor de pensar enfront de la superstició, la manipulació i l'arbitrarietat El pots trobar en el següent enllaç que correspon a la pàgina de Filosofia de Diego Reina: http://www.inicia.es/de/diego_reina/moderna/ikant/que_es_ilustracion.htm.

• Sabies que el mussol és el símbol de la filosofia? Saps per què? Se t’acut alguna idea? Serà potser per la cara de sorpresa amb què s’ho mira tot? Potser si busques en una enciclopèdia qui eren Atenea i Minerva amb una mica de sort en trauràs alguna cosa en clar.

• Posats a parlar de mussols, aquí tens una cita de Hegel, un important filòsof de principis del XIX: El mussol de Minerva desplega les seves ales al capvespre. Amb aquesta enigmàtica frase, Hegel es referia a la saviesa en general, i de manera específica la filosofia. Què creus que podia voler dir? Et donaré una pista: creus que una persona pot ésser sàvia quan tot just està començant el seu camí? I a la humanitat en el seu conjunt, no li cal una mica de perspectiva per adonar-se del camí que està fent?

• Més textos suggeridors, en una direcció força diferent:

Em vaig apartar de la filosofia en el moment en què em va resultar impossible descobrir en Kant cap feblesa humana, cap accent d'autèntica tristesa; ni en Kant ni en cap de la resta dels filòsofs. Enfront de la música, la mística o la poesia, l'activitat filosòfica prové d'una saba disminuïda i d'una profunditat sospitosa, que no conserven prestigi més que per als tímids i els tebis. D'altra banda, la filosofia -inquietud impersonal, refugi a prop d'idees anèmiques-  és el recurs d'aquells que defugen l'exuberància corruptora de la vida.

Cioran, Précis de décomposition. (traducció castellana: Breviario de podredumbre, Taurus)

 

Així doncs, res no és lamentable, si forma part de la pròpia espècie, a menys que algú pugui opinar que l'home és digne de compassió perquè no pot volar com les aus, ni marxar a quatre potes com altres animals, ni està fornit amb banyes com els braus. Però qui digués una cosa semblant hauria de dir infeliç al cavall, per maco que fos, ja que no sap gramàtica ni menja pastissos; el brau seria desgraciat pel fet que és inútil per a la gimnàstica. I així, de la mateixa manera que un cavall ignorant de la gramàtica no és desgraciat, tampoc un home neci no és desgraciat, ja que això està íntimament lligat a la seva naturalesa.

Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia, XXXII

 

És cert que, segons les definicions dels estoics, la saviesa no és altra cosa que guiar-se per la raó i que, en canvi, és neciesa deixar-se dur pel caprici de les passions; tanmateix, per tal que la vida dels homes no sigui tota ella tristesa i austeritat, ¿quant més no ha posat en ella Júpiter de passions que de raó? ¡Seria com voler comparar el pes de mitja unça amb el d'una lliura sencera! D'altra banda, ha relegat la raó a un estret racó del cap, mentre que ha deixat tota la resta del cos als desordres passionals. Ha col·locat, per tant, enfrontats a l'interior de cadascú, dos tirans -per dir-ho així- potentíssims: la ira, que ocupa la ciutadella del pit i fins i tot la font mateixa de la vida, és a dir el cor; i la concupiscència, que estén els seus vastíssims dominis fins a la part inferior de la regió púbica. Allò que pugui la raó contra aquestes dues forces bessones ho aclareix l'0habitual esdevenir dels humans, ja que ella crida fins a perdre la veu -que és l únic que pot fer- i dicta regles d'honestedat, però aquestes forces engeguen a rodar la seva pretesa reina i fan soroll de manera molt més desagradable fins que, cansada ja, la raó cedeix davant d'elles i els dóna la victòria. 

Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia, XVI

 

D'una manera o d'una altra, la cosa resultaria suportable si els filòsofs només fossin uns ases tocant la lira per als afers polítics, però resultessin una mica més destres per a la resta de funcions de la vida. Tanmateix... endus-te un savi a un convit i l'enterbolirà amb el seu silenci murri o amb les seves preguntetes antipàtiques. Convida'l a una festa, i semblaria que és un camell qui està ballant. Arrossega'l fins a un espectacle popular, i amb el seu mateix rostre esdevindrà un obstacle per a la diversió del públic; es veurà obligat a sortir del teatre, com el savi Cató, en no ésser capaç de desarrufar el nas. Si es presenta en una conversa, semblarà que de sobte ha aparegut el llop de la faula. Si ha de comprar alguna cosa, si ha de fer un contracte, si, en resum, ha de fer alguna de les coses sense les qual aquesta vida no pot tirar endavant el seu curs quotidià, diries que aquest savi és un cap de suro i no un ésser humà. Fins a aquest punt arriba la seva inutilitat per a si mateix, per a la pàtria i per als seus, atès que no coneix res dels afers corrents i s'allunya amplament de les idees populars i dels costums ordinaris.

Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia, XXIV