EN CONSTRUCCIÓ!! Disculpeu les molèsties

 

Presència inevitable de la mort. Pregunta pel sentit de la vida.

Pregunta prèvia pel sentit de la paraula sentit.

Finalitat, que ja Aristòtil ens presentava com la principal de les explicacions per entendre qualsevol cosa. Allà on no hi ha finalitat, objectiu, la existència o inexistència perd tota rellevància.

Un fet, una acció, té sentit en relació a un altre fet, acció o situació.

Problema: ¿quin pot ésser el sentit, l'objectiu, no ja d'un acte de la vida, sinó de la vida en la seva totalitat?

Descobriment de les dificultats de la raó per treballar amb totalitats.

La raó ordena el món, ens el fa entendre, col·locant unes situacions com a casos particulars de situacions més generals.

Impossibilitat de col·locar el Tot dins d'una altra cosa i, per tant, de donar-li una ubicació en el nostre mapa de la realitat.

Aquests problemes teòrics de comprensió tenen conseqüències no només especulatives sinó emocionals.

Intents infructuosos de fugir del problema: recerca dels sentit en els fills, en la Humanitat, en una altra vida.

Necessitat de reconèixer la impossibilitat de la raó per definir-se sobre aquesta qüestió. La resposta només es pot plantejar a nivell de sentiments.

 

Per què no em mato? Si sabés exactament allò que m'ho impedeix, no em quedarien preguntes per fer-me perquè les hauria respostes totes.

Per no turmentar-se més cal deixar-se arrossegar a un profund desinterès, deixar d'estar intrigat per aquest món o per l'altre, caure en el res-no-m'importa dels morts. ¿Com mirar un viu sense imaginar-lo cadàver, com contemplar un cadàver sense posar-se en el seu lloc? Ésser supera l'enteniment, ésser fa por.

Cioran, Le mauvais démiurge

Només és subversiu l'esperit que posa en tela de judici l'obligació d'existir; tots els altres, començant per l'anarquista, pacten amb l'ordre establert.

Cioran, Le mauvais démiurge